Jardins del Turó Parc - Barcelona

Aquarel·la 26 x 37 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Sortida del passat dia 4 a,mb la Colla del Dimecres.

Un raig de sol a Plaça de Palau - Barcelona

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui a la Plaça de Palau el dia ha estat gris el 99% del temps que hem dedicat a pintar, però en aquest 1% residual, ha sortit el sol, i la imatge ha estat suficient potent com perquè sabés el que volia fer. M’he quedat amb la impressió del moment i he plantat el cavallet. El que he reflectit després no ha sigut més que la plasmació d’una imatge que m’ha quedat a la retina: l’impuls suficient perquè la màquina es posés en funcionament. I això és el que ha sortit. Segons la meva opinió no és ni bo ni dolent, és una més de les batalles a lliurar contra la bestia cruel que és el camí de la creació artística, ple d’alguns encerts i d’alguns fracassos, i entre mig molta tebiesa.

Hoy en la Plaza de Palau el día ha sido gris el 99% del tiempo que hemos dedicado a pintar, pero en este 1% residual, ha salido el sol, y la imagen ha sido suficiente potente como para que supiese que es lo que quería hacer. Me he quedado con la impresión del momento y he plantado el caballete. Lo que he reflejado después no ha sido más que la plasmación de una imagen que me había quedado en la retina: ha sido el impulso suficiente para que la máquina se pusiese en funcionamiento. Y eso es lo que ha salido. En mi opinión es ni bueno ni malo, es una más de las batallas a librar contra la bestia cruel que es el camino de la creación artística, lleno de algunos aciertos y de algunos fracasos, y entre medio mucha tibieza.

Can Sentromà – Tiana (Barcelona)

Dibuix amb retolador 16 x 23 cm sobre cartolina blanca.

Can Sentromà és una finca noble que pertany al municipi de Tiana (Barcelona), propera al límit amb Badalona, que té en el seu historial, tres fites que corresponen a tres moments històrics cabdals en la història del nostre país. En primer lloc existeix un asentament romà, les restes del qual apareixen a la part inferior de la imatge, que daten de la meitat del segle primer abans de Crist. En el segle IX, en plena edat mitja, les tropes de Carlemany construeixen una ermita romànica dedicada a Sant Romà. Poc després es va construir la masia. I ja en el segle XIX s’edifica, aprofitant part de la casa medieval, l’actual casa vivenda. Al 1973 Sentromà va ser declarat Conjunt Històric i al 1985 la Generalitat ho va declarar d’Interès Nacional.

“Can Senromà” es una finca noble que pertenece al municipio de Tiana (Barcelona), cercana al límite  con Badalona, que tiene en su historial, tres hitos que corresponden a tres momentos históricos claves en la historia de nuestro país. En primer lugar existe un asentamiento romano, los restos del cual aparecen en la parte inferior de la imagen, que datan del siglo primero antes de Cristo. En el siglo IX, en plena edad media, las tropas de Carlomagno construyeron una ermita románica dedicada a San Román. Poco después se construyó la masía. Y ya en el siglo XIX se edifica, aprovechando parte de la casa medieval, la actual casa vivienda. En 1973 “Sentromà” fue declarado Conjunto Histórico y en 1985 la Generalitat lo declaró de Interés Nacional.

Jardins de Martí Codolar - Barcelona

Aquarel·la 40 x 30 cm Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Matí no gaire afortunat a l’inici el d’ahir, degut a un accident a la Ronda de Dalt que ens va fer endarrerir tres quarts d’hora la trobada amb el grup, però compensat després per la bellesa de l’indret. En aquesta ocasió, i per aquest motiu, no vaig poder acabar l’aquarel·la “in situ” de manera que he tingut que donar-li els últims tocs a l’estudi. Ahir vam conèixer en persona al magnífic il·lustrador francès que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que ja coneixiem pels seus esplendits dibuixos difosos per Internet. Una salutació ben afectuosa.

Mañana no muy afortunada en su inicio la de ayer, debido a un accidente en la Ronda de Dalt que nos ha retrasado 45 minutos el encuentro con el grupo, pero compensado después por la belleza del lugar. En esta ocasión, y por este motivo, no pude terminar la acuarela “in situ” de forma que he tenido que darle los últimos toques en el estudio. Ayer conocimos en persona al magnífico ilustrador francés que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que conocíamos ya por sus espléndidos dibujos difundidos por Internet. Un saludo muy afectuoso.

Claustre de l’església de la Concepció - Barcelona

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

L’èxit de les trobades del dimecres va en aument, a l’igual que la setmana passada el nombre de participants ha estat molt elevat: 29. Tres artistes van pintar la façana de l’església, la resta vam estar en l’interior; ja us podeu imaginar quin goig feien vint-i-sis aquarel·listes en un espai tancat i petit com és el claustre de la Concepció.

El éxito de los encuentros de los miércoles va en aumento, al igual que la semana pasada el número de participantes ha sido elevado: 29. Tres de los artistas pintaron la fachada de la iglesia, el resto estuvimos en el interior; ya os podéis imaginar el efecto que hacían veintiséis acuarelistas en un espacio cerrado y pequeño como es el claustro de la Concepción.

Sant Martí de Provençals (Barcelona)

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Sortida multitudinària (algú ha dit que vam arribar als 30) al barri de Sant Martí de Provençals, escenari de les correries d’una altra colla, una mica més famosa que la dels Dimecres, que va campar per aquests mateixos indrets, i amb uns objectius bastant semblants als nostres, a les darreries del segle XIX. Us transcric la definició que la Viquipèdia fa de la colla del Safrà.

La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Va ser fundat a l'any 1893 per Nonell i es mantingué fins al 1896.

La denominació del grup com a colla del Safrà es dedueix del color groguenc —ensafranat— de moltes de les seves pintures, la denominació com a colla de Sant Martí es deu al fet que moltes de les pintures del grup són paisatges de Sant Martí de Provençals (fins al 1897 un poble independent a les afores de Barcelona).

La colla no tingué un programa artístic de definició concreta ni tampoc una estructura rígida. Va ser més aviat un grup de joves amb unes idees compartides, com ara una certa actitud anàrquica i —en l'àmbit de l'art— un interès per a la pintura pleinair (la pintura a l'aire lliure), una temàtica que sovint gira al voltant de la gent marginada i una consciència social que els apropera a la generació del 98.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Colla_del_Safr%C3%A0»

Salida multitudinaria (alguien ha dicho que llegamos a los 30) al barrio de Sant Marti de Provençals, escenario de las correrías de otra “colla”, un poco más famosa que la de los “Dimecres”, que campó por estos mismos lugares y con unos objetivos bastabte parecidos a los nuestros, allá por los finales del siglo XIX. Transcribo la definición que la Viquipédia hace de la “colla del Safrà”.

La “colla del Safrà”, o “colla de Sant Martí” fue un grupo de artistas barceloneses integrado por Isidro Nonell, Joaquín Mir, Ricardo Canals, Ramón Pichot, Julio Vallmitjana y Adrián Gual. Fue fundado el año 1893 por Nonell i se mantuvo hasta el 1896.

La denominación del grupo como “colla del Safrà” (Azafrán) proviene del color amarillento –azafranado- de muchas de sus pinturas, la denominación como “colla de Sant Martí” se debe al hecho de que muchas de las pinturas del grupo son paisajes de Sant Martí de Provençals (hasta al año 1897 pueblo independiente de las cercanías de Barcelona).

El grupo no tuvo un programa artístico de definición concreta ni tampoco una estructura rígida. Fue mas bien un grupo de jóvenes con una ideas compartidas, como una cierta actitud anárquica y –en el ámbito artístico- un interés por la pintura pleinair (la pintura al aire libre), una temática que a menudo gira alrededor de la gente marginada y una conciencia social que los acerca a la generación de 98.

Jardins del Príncep de Girona (Barcelona)

Aquarel·la 30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Confeso que des de que sortim a pintar amb la colla dels dimecres, estic descobrint una Barcelona fins ara inexistent per a mi. Avui hem estat als jardins del Príncep de Girona, a la part alta del carrer Lepant, passada la travessera de gràcia. És un indret preciós per a passejar-hi, llegir el diari, jugar amb els infants, prendre’s una cervesa amb els amics i també… per a pintar. I això, millor o pitjor, és el que hem fet.

Confieso que desde que salimos a pintar con la “colla dels dimecres” estoy descubriendo una Barcelona hasta ahora inexistente para mí. Hoy hemos estado en los jardines del Príncipe de Girona, en la parte alta de la calle de Lepanto, pasada la travesera de Gracia. Es un paraje precioso para leer el periódico, jugar con los niños, tomar una cerveza con los amigos y también… para pintar. Y eso, mejor o peor, es lo que hemos hecho.

Port de l’Ampolla (Tarragona)

Oli/tela 25F (81 x 65 cm.)

Racó de Verges (Girona)

Aquarel·la 30 x 20 cm. Paper Canson de 300 gr. Gra fi

Verges està situat en un entorn envejable, a la comarca del Baix Empordà, província de Girona. Allà hi va passar la seva infantesa el cantautor català Lluís Llach. Aquest any s’hi celebra el 1050è aniversari, cal dir, no obstant, que pocs vestigis queden en bon estat de tants anys d’història. És una llàstima.

Verges está situado en un paraje envidiable, en la comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Gerona. Allí pasó su infancia el cantautor catalán Lluís Llach. Este año se celebra el 1050 aniversario, hay que decir, no obstante, que pocos vestigios quedan en buen estado de tantos años de historia. Es una lástima. 

Santa Maria de Vallvidrera (Vallvidrera)

Aquarel·la, 31 x 41 cm. Paper Italia de 300 gr. Gra fi.

Aquarel·la presentada a l’exposició organitzada conjuntament pel nostre amic Manel Plana i l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, amb el motiu obligat de Collserola. Aquesta és la 11ª edició d’aquesta interessant exposició, que anualment organitza en Manel i que té un interés especial pel fet de ser monotemàtica per la qual cosa es poden apreciar un bon nombre d’obres que són fetes especialment per a l’ocasió, i amb el punt de vista i la interpretació ben diferents que cada artista aporta d’un mateix indret de Barcelona.

Acuarela presentada a la exposición que organizan conjuntamente nuestro amigo Manel Plana y la “Agrupació d’Acuarelistes de Catalunya”, con el motivo obligado de Collserola (Barcelona). Esta es la 11ª edición de esta interesante exposición, que anualmente organiza Manel Plana y que tiene un interés especial por el hecho de ser monotemática lo cual propicia que se puedan apreciar un buen número de obras que están hechas exprofeso para la ocasión, y con el punto de vista y la interpretación bien distintos que cada artista aporta de un mismo lugar de Barcelona.

Placeta del Roser – Sarrià (Barcelona)

Aquarel·la  30 x 40 Paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Racó de la barriada de Sarrià on, malgrat la proximitat de la Plaça de Sarrià amb tot el brugit de cotxes i gent que constantment hi circulen, s’hi pot trobar un ambient de pau i tranquil·litat, que en aquests temps de bogeria en que vivím, són un veritable aliment de l’esperit. Així ho ha considerat també l’amic Francesc Bueno, que vol ser, amb tots els respectes, la figura del fons.  

Rincón del barrio de Sarriá donde, a pesar de la proximidad de la Plaza de Sarriá con todo el barullo de coches y gente que constantemente circulan por la misma, se puede encontrar un ambiente de paz y tranquilidad, que en estos tiempos de locura en que vivimos, son un verdadero alimento para el espíritu. Así lo ha considerado también el amigo Francesc Bueno, que quiere ser, con todos los respetos, la figura del fondo.

Vallvidrera (Barcelona)

Aquarel·la27 x 18 cm Paper Canson de 300 gr. Gra fi

Camí de l’església de Santa Maria de Vallvidrera. La tanca de la dreta és l’entrada del recinte que conté el grup d’edificis que la gent del poble anomena “La parròquia antiga”, i que actualment està en projecte de rehabilitació.

Camino de la iglesia de Santa María de Vallvidrera (Municipio de Barcelona). La verja de la derecha es la entrada del recinto que alberga el grupo de edificios que la gente del pueblo conoce como la “Parroquia antigua”, y que actualmente está en proyecto de rehabilitación.

Racó del jardí de Can Déu (Les Corts)

Aquarel·la 30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. gra fí

Els de la Colla del dimecres hem estat una altra vegada a la Plaça de la Concordia del barri de Les Corts, aquesta vegada per fer costat a l’amic Miquel Pantaleón que té una exposició en el centre Cívic de Can Déu. He donat moltes voltes abans de plantar el cavallet, senyal de que m’ha costat molt trobar el tema adequat. En ambients reduïts i tancats em costa molt motivar-me. El racó escollit no és massa reexit, peró havia de fer alguna cosa perquè el temps passava i alguns companys ja tenien mitja feina feta. No n’estic gaire content. Crec que la composició no és bona i que la realització es  més aviat justeta.

Los del grupo “La Colla del dimecres” hemos estado de nuevo en la Plaza de la Concordia del barrio de Les Corts, esta vez para acompañar al amigo Miquel Pantaleón que tiene una exposición en el centro cívico de Can Déu. He dado muchas vueltas antes de plantar el caballete, señal de que me ha costado mucho encontrar el tema adecuado. En ambientes reducidos y cerrados me cuesta mucho motivarme. El rincón escogido no es demasiado acertado, pero tenia que hacer algo, porque el tiempo pasaba y algunos compañeros ya tenían la mitad del trabajo hecho. No estoy contento. Creo que la composición no es buena y que la realización es mas bien justita.

La casa de les Punxes (Barcelona)

Aquarel·la 26 x 37 cm. Paper Guarro-Canson de 270 gr. Gra fi.

Avui, quan ens hem trobat els components de la “colla del dimecres” al davant de la Casa de les Punxes, edifici modernista construít l’any 1905 segons projecte de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el dia estava emboirat i trist, fins i tot hi ha hagut un moment en que han caigut quatre gotetes. El dia ha seguit amb la mateixa tònica fins ben avançat el matí. No ha sigut fins ben bé les dotze que no ha sortit tímidament el sol, amb una timidesa que ha anat perdent poc a poc, fins que a l’hora de la tertulia cervesera ha lluït plenament, recordant-nos que encara és estiu.

Avui, tant la meteorologia com l’aquarel·la, ni Fu ni Fa. Ja vindràn dies millors.

Hoy cuando nos hemos encontrado los componentes de la “Colla del dimecres” delante de la “Casa de les Punxes”, edificio modernista construido en el año 1905 según proyecto del arquitecto Josep Puig i Cadafalch, el día estaba nublado y triste, incluso ha habido un momento en el que han caído cuatro gotitas. El día ha seguido con la misma tónica hasta bien avanzada la mañana. No ha sido hasta cerca de las doce que ha salido tímidamente el sol, con una timidez que ha ido perdiendo poco a poco, hasta que a la hora de la tertulia cervecera ha lucido plenamente, recordándonos que todavía es verano.

Hoy, tanto la meteorología como la acuarela, ni Fu ni Fa. Ya vendrán días mejores.

Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)

Acrílic s/tela 15 F (65 x 54 cm)

Entrada del claustre de l’església de Santa Anna (Barcelona)

Aquarel·la de 37 x 27 cm. Paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Mentres mitja colla es quedava al Passeig de Gràcia, l’altra mitat hem anat a l’església de Santa Anna, situada en el carrer del mateix nom, entre el Portal de l’Àngel i les Rambles. Hi hem anat buscant l’ombra i la pau i l’hem trobada, no sé si l’obra reflecteix totalment la tranquil·litat de que hem disfrutat, però s’ha intentat.

Mientras medio grupo se quedaba en el Paseo de Gracia, la otra mitad hemos ido a la iglesia de Santa Ana, situada en la calle del mismo nombre, entre el Portal del Ángel y las Ramblas. Hemos escogido el lugar buscando sombra y paz, y la hemos encontrado, no sé si la obra refleja totalmente la tranquilidad de que hemos disfrutado, pero se ha intentado.

Castellfort (Castelló de la Plana)

Aquarel·la 24 x 29 cm. Paper Portofino de 300 gr Gra fi.

Les meravelles de la comarca del Maestrat no s’acaben mai.

Las maravillas de la comarca del Maestrazgo, no se acaban nunca.

Ràfec d’un cobert vell

Aquarel·la 36 x 30 cm paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Aninguda Gaudí (Barcelona)

 

Aquarel·la, 38,5 x 26,5 cm. Paper Guarro/Canson 370 gr. Gra fi.

Avui, per a la nostra trobada setmanal del dimecres, ens haviem citat a l’avinguda Gaudí, passeig preciós que enllaça la meravella arquitectònica de la Sagrada Família del propi Antoni Gaudí amb la no menys meravellosa obra de Domènech i Montaner del conjunt mèdic d’estil modernista de l’Hospital de Sant Pau. La veritat és que quan et sitúes al bell mig del passeig no saps cap a on mirar, si cap a un extrem o cap a l’altra. Ens haviem de decidir i jo he optat pel cantó de la Sagrada Família. M’ha cridat l’atenció la llum que a primera hora ocupava les tres quartes parts del paviment, deixant només l’illa de la dreta il·luminada.

Hoy, para la cita de nuestro encuentro semanal del miércoles, nos habíamos citado en la Avenida de Gaudí, paseo precioso que enlaza la maravilla arquitectónica de la Sagrada Familia del propio Antonio Gaudí, con la no menos maravillosa obra de Domènech i Montaner, del complejo médico de estilo modernista del Hospital de San Pablo. La verdad es que cuando te sitúas en el medio del paseo no sabes para donde mirar, si hacia un extremo o hacia el otro. Nos teníamos que decidir y yo lo hice por el lado de la Sagrada Familia. Me ha llamado la atención la luz que a primera hora ocupaba las tres cuartas partes del pavimento, dejando sólo la isla de la derecha iluminada.

 

Vilanova del Vallès (Barcelona)

Acrílic /tela, 20 F

Una altra de concursos, aquesta vegada ha estat Vilanova del Vallès, l’antiga Vilanova de la Roca. Quasi tots els concursos de pintura ràpida es regeixen, més o menys, per unes bases que semblen copiades d’un model, no obstant cadascuna d’elles sol tenir alguna peculiaritat que li donen el toc personal. En les bases del concurs de Vilanova s’avisa de que el jurat qualificador de les obres, estarà format pels patrocinadors dels premis en metàl·lic, de manera que per ordre d’importancia de la quantitat aportada s’aniràn adjudicant el quadre que més els agradi. Els més llestos de la classe s’afanyen a pintar l’Ajuntament (que normalment dona el premi més gros) o, directa o indirectament, les facanes dels comerços o indústries que financien el concurs. Està vist que a partir d’ara, a més de saber pintar, per a participar en concursos haurem de portar el plànol de carrers del poble amb les indústries, comerços i entitats ben assenyalades per no equivocar-nos. Evidentment, i no és escusa, jo no tenia res a fer.

Otra de concursos, esta vez ha sido Vilanova del Vallés, la antigua Vilanova de la Roca. Casi todos los concursos de pintura rápida se rigen, más o menos, por unas bases que parecen copiadas de un modelo, no obstante cada una de ellas suele tener alguna particularidad que le dan el toque personal. En las bases del concurso de Vilanova, se avisa de que el jurado calificador de las obras, estará formado por los patrocinadores de los premios en metálico, de forma que por orden de importancia de la cantidad aportada se irán adjudicando el cuadro que más les guste. Los más listos de la clase se apresuran a pintar el Ayuntamiento (que normalmente da el premio más gordo) o, directa o indirectamente las fachadas de los comercios, industrias o entidades que financian el concurso. Está visto que a partir de ahora, además de saber pintar, para participar en los concursos tendremos que llevar encima el plano de las calles del pueblo con las industrias, comercios i entidades bien señalados para no equivocarnos. Evidentemente, y no es escusa, yo no tenia opción.