Gran Vía – Balmes (Barcelona)

Aquarel·la 25 x 34 cm. Paper Guarro de 300 gr. gra fi.

Trobada setmanal de la colla a la Gran Vía. Després d’uns dies amb una meteorologia adversa, avui ha fet un matí de primavera. La vista que he escollit és l’entrada i els jardins/aparcament del que actualment és la seu de la “Mútua General de Seguros” que en altres temps havia estat la Companyia del Gas, en la cruïlla de la Gran Via amb el carrer de Balmes. A l’esquerra es veuen els finestrals de l’edifici de la Universitat.

Encuentro semanal de la “Colla” en la Gran Vía. Después de unos días con una meteorología adversa, hoy hemos tenido una mañana de primavera. La vista que he escogido es la entrada y los jardines/aparcamiento de lo que actualmente es la sede de la Mutua General de Seguros, que en otros tiempos había sido la Compañía del Gas, en el cruce de la Gran Vía y la calle de Balmes. A la izquierda se ven los  ventanales del edificio de la Universidad.

El Maestrat

Dibuix amb retolador i aiguada.

Paisatge de la comarca del Maestrat castellonenc.

Paisaje de la comarca del Maestrazgo castellonense.

Plaça de Catalunya - Barcelona

Aquarel·la 27 x 37  cm. Paper Waterford de 300 gr. gra fi.

Avui la trobada de la “colla dels dimecres” ha estat a la plaça de Catalunya, al davant del legendari cafè Zurich, encara que de l’antic cafè només en quedi el nom. Després de prendre un tallat, com sempre ens hem escampat per tota la superficie de la plaça, amb el cor en un puny perque el cel tenia un color més aviat preocupant, El dia s’ha depertat gris i així a seguit fins aproximadament les 12 del migdia en que ha començat a ploure, i quan pintes a l’aquarel·la això és una de les pitxors coses que et poden passar. No obstant als que es atrevim a sortir a pintar a l’aire lliure, afortunadament,  no ens falten recursos i alguns hem acabat l’obra a l’aixopluc d’algún tendal d’algún dels comerços de la zona. De tota manera les primeres gotes sempre t’agafen per sorpresa i deixen la seva empremta, ben evident es aquest cas. Després es tractava de fer la cervesa reglamentària, però tot el personal als que la pluja els havia enxampat sense paraigües estava dins dels bars, i això ha significat un problema perquè tots estàven plens, i si no hagués sortit algú que ha donat la idea d’anar al bar de l’estació del tren en el soterràni de la plaça, la festa no hauria estat completa. Afortunadament no ha estat així, i com en els contes tot s’acabat bé. Comme il faut. Com que no ens tornarem a veure fins el dimecres que vé, ens hem felicitat pel Nadal igual que ho faig ara a totes aquelles persones que hàgin tingut la paciència de llegir aquesta parrafada. BON NADAL!!!  

Carrer de Sant Antoni, amb el Montseny al fons

Aaquarel·la  amb témpera  20 x 27 cm. paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Bon Nadal !!!!!!

Racó del parc de Sant Antoni

Aquarel·la amb témpera 27 x 20 Paper Bockinford de 300 gr. gra fi.

Les afores de Sant Antoni

Aquarel·la  27 x 20 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Un dels últims carrers de Sant Antoni de Vilamajor al nord de la població. Al fons es veu el camí que en direcció cap a la dreta, s’en va cap a l’ermita de Sant Lleïr, lloc on , a més del culte al sant titular, s’hi programen esporàdiques exposicions de pintura.

La riera – Sant Antoni de Vilamajor

Aquarel·la 27 x 19 cm. paper Bockingford de 300 gr. gra fi.

Dia d’esmortzar de forquilla

Dibuix amb retolador, aquarel·lat de 20 x 28 cm. paper Guarro Geler de 200 gr.

Com l’any passat per aquestes mateixes dates – hi ha coses que ràpidament es converteixen en habituals – avui ha tocat esmortzar d’alta volada, “callos” peus de porc gratinats, seques amb butifarra, etc etc. No cal dir que si l’ambient que campa normalment entre la colla ja és festiu en els dies normals, en un tiberi de semblants característiques i si a més va, com és el cas, ben regat amb els corresponents vins, cerveses (hi ha qui ha begut aigua, allà ells) i finalment, i per celebrar  els 65 anys de l’Albert, cava (amb bombolles i tot), els graus d’alegria pugen uns quants punts. Malauradament la càmera de fotos m’ha jugat una mala passada i no en tinc cap per posar-la al bloc. Espero anar recollint les que posin els companys. A les dotze i quart més o menys, uns quants ens hem posat a complir, i hem fet alguns apunts de la plaça d’Espanya, perquè no sigui dit.

Como el año pasado por estas mismas fechas – hay cosas que rápidamente se conviertes en habituales – hoy ha tocado almuerzo de altos vuelos, callos, pies de cerdo gratinados, “seques amb butifarra”, etc etc. No hace falta decir que si el ambiente que flota normalmente entre el grupo ya es festivo en los días normales, en un ágape de tales características y si además va, como es el caso, bien regado con vino, cerveza (hay quien ha bebido agua, allá ellos) i finalmente, y para celebrar los 65 años de Alberto, cava (con burbujas y todo), los grados de alegría suben unos cuantos puntos. Desgraciadamente la cámara de fotos me ha jugado una mala pasada y no tengo ninguna foto para ponerla en el blog. Espero ir recogiendo las que vayan subiendo los compañeros. A las doce y cuarto más o menos, unos cuantos nos hemos puesto a cumplir y hemos realizado algunos apuntes de la plaza de España, para que no sea dicho.

Parc de Sant Antoni de Vilamajor

Dibuix amb retolador, aquarel·lat, 29 x 21 cm. Paper Guarro Geler de 200 gr.

Sant Antoni de Vilamajor és una població del Barcelonès propera al Montseny. Allà hi tenim uns bons amics, i ahir vam anar-hi a passar el dia. Un moment abans de dinar vaig anar al parc que hi ha al centre de la vil·la on el sol que va sortir durant una estona, ja que el cel va estar més aviat tapat durant bona part del matí, em va donar el motiu per a fer aquesta nota.

Sant Antoni de Vilamajor es una población del Barcelonés cercana al Montseny. Allí tenemos unos buenos amigos, y ayer fuimos a pasar el día. Un momento antes de comer fui al parque que hay en el centro del pueblo, donde el sol que salió durante un rato, ya que el cielo estuvo más bien tapado durante la mayor parte de la mañana, me dio el motivo para hacer esta nota.

Port de Barcelona

Aquarel.la, 29 x 39 cm, paper Bockingford de 300 gr. gra fi.

Després d’un parèntesi de 15 dies, avui he tornat a sortir amb la “colla del dimecres”. Objectiu: el port. És la quarta vegada que el visitem. Avui el tema ha sorgit ràpid, a primera vista, el dia esplèndit, un sol radiant ressaltava els blancs creant al mateix temps unes ombres que els feia encara més brillants. No obstant una circumstància ha fet que el dia no brillés al complert, la defunció de la mare del nostre amic Joshemari Larrañaga, a la que enterràven aquesta mateixa tarda, ha fet que l’ambient reflectís el sentiment de condol que tots sentíem. Joshemari, ja saps que aquesta colla a esdevingut quelcom més que un grup de pintors, és una colla d’amics i pots estar segur de que TOTS t’acompanyem en aquests moments de dolor.

Después de un paréntesis de 15 días, hoy he vuelto a salir con la “colla del dimecres”. Objetivo: el puerto. Es la cuarta vez que lo visitamos. Hoy el tema ha surgido rápido, a primea vista, el día espléndido, un sol radiante resaltaba los blancos creando al mismo tiempo unas sombras que los hacía aún más brillantes. No obstante una circunstancia ha hecho que el día no brillara al completo; la defunción de la madre de nuestro amigo Joshemari Larrañaga, a la que enterraban esta misma tarde, ha hecho que el ambiente reflejara el sentimiento de aflicción que todos sentíamos. Joshemari, ya sabes que esta “colla” a llegado a ser más que un grupo de pintores, es un grupo de amigos y puedes estar seguro de que TODOS te acompañamos en estos momentos de dolor.

Binibèquer Vell - Menorca

Aquarel·la amb retocs de retolador 12,5 x 22 cm. en paper Arches de 300 gr. Gra fi.

Escalinata de la “Costa de ses voltes” de Maó - Menorca

Dibuix amb retolador, aquarel·lat sobre  paper Arches de 300 gr. Gra fi.

Plaça del Born de Ciutadella - Menorca

Dibuix amb retolador , aquarel·lat.

Cala Padera – Es Castell (Menorca)

Aquarel·la 28 x 21 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Cales Fonts – Es Castell (Menorca)

Dubuix amb retolador, aquarel·lat.

Arenal - Menorca

Aquarel·la 24 x 14 cm Paper Arches de 300 gr. Gra fi.

La Coromina

Dibuix anb retolador ombrejat amb aquarel·la de color sèpia.

Ja fa tres anys que la família vam agafar per costum celebrar l’aniversari de la mare de la Montse -  la Montse és la meva dona, per tant hauria de dir: la meva sogra, però és molt bona dona i em sap greu fer servir un mot que massa vegades s’utilitza anb un to pejoratiu –, reunint-nos tots – quatre generacions - en una casa rural i passar el cap de setmana en una entranyable convivència. Aquest any la besàvia ha celebrat el 93è aniversari i ens vam reunir a La Coromina, una magnífica casa rural ubicada a la comarca del Lluçanès,

Carrer Teodor Roviralta .- Barcelona

Aquarel·la  37 x 26 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui la convocatòria de la Colla del dimecres ens ha portat a la plaça de John Kennedy, en el començament de l’Avinguda del Tibidabo i amb la visió frontal de l’edifici modernista de la Rotonda el qual, no cal dir-ho, ha estat força reproduït per alguns dels elements de la colla. Jo he intentat fugir del brugit de la circulació, que en aquest indret és molt intensa, i me n’he anat a buscar un lloc més tranquil, i l’he trobat en un carrer paral·lel a l’Av. del Tibidabo anomenat de Teodor Roviralta. Avui la cervesa a tots menys un ens ha sortit gratis. Aquest un ha estat l’amic Larrañaga, que ha tingut la sort (i l’acert) de cara i ha venut el quadre en el que ha plasmat el Tramvia Blau amb una gràcia extraordinària, i ens ha convidat a tots. Gràcies i enhorabona Joshemari!!!

Hoy la convocatoria de la “Colla del dimnecres” nos ha llevado a la plaza de John Kennedy, en el comienzo de la Avenida del Tibidabo y con la visión frontal del edificio modernista de la Rotonda el cual, no hay ni que decirlo, ha sido muy reproducido por algunos de los elementos del grupo. Yo he intentado huir de la vorágine de la circulación, que en esta zona es muy intensa y he ido a buscar un lugar más tranquilo, y lo he encontrado en una calle paralela a Avda. Tibidabo de nombre Teodoro Roviralta. Hoy la cerveza a todos menos a uno nos ha salido gratis. Este uno ha sido el amigo Larrañaga, que la tenido la suerte (y el acierto) de cara y ha vendido el cuadro en el que ha plasmado el “Tramvia Blau” con una gracia extraordinaria, y nos ha convidado a todos. Gracias y enhorabuena Joshemari!!!

 

Jardins del Turó Parc - Barcelona

Aquarel·la 26 x 37 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Sortida del passat dia 4 amb la Colla del Dimecres.

Un raig de sol a Plaça de Palau - Barcelona

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui a la Plaça de Palau el dia ha estat gris el 99% del temps que hem dedicat a pintar, però en aquest 1% residual, ha sortit el sol, i la imatge ha estat suficient potent com perquè sabés el que volia fer. M’he quedat amb la impressió del moment i he plantat el cavallet. El que he reflectit després no ha sigut més que la plasmació d’una imatge que m’ha quedat a la retina: l’impuls suficient perquè la màquina es posés en funcionament. I això és el que ha sortit. Segons la meva opinió no és ni bo ni dolent, és una més de les batalles a lliurar contra la bestia cruel que és el camí de la creació artística, ple d’alguns encerts i d’alguns fracassos, i entre mig molta tebiesa.

Hoy en la Plaza de Palau el día ha sido gris el 99% del tiempo que hemos dedicado a pintar, pero en este 1% residual, ha salido el sol, y la imagen ha sido suficiente potente como para que supiese que es lo que quería hacer. Me he quedado con la impresión del momento y he plantado el caballete. Lo que he reflejado después no ha sido más que la plasmación de una imagen que me había quedado en la retina: ha sido el impulso suficiente para que la máquina se pusiese en funcionamiento. Y eso es lo que ha salido. En mi opinión es ni bueno ni malo, es una más de las batallas a librar contra la bestia cruel que es el camino de la creación artística, lleno de algunos aciertos y de algunos fracasos, y entre medio mucha tibieza.

Can Sentromà – Tiana (Barcelona)

Dibuix amb retolador 16 x 23 cm sobre cartolina blanca.

Can Sentromà és una finca noble que pertany al municipi de Tiana (Barcelona), propera al límit amb Badalona, que té en el seu historial, tres fites que corresponen a tres moments històrics cabdals en la història del nostre país. En primer lloc existeix un asentament romà, les restes del qual apareixen a la part inferior de la imatge, que daten de la meitat del segle primer abans de Crist. En el segle IX, en plena edat mitja, les tropes de Carlemany construeixen una ermita romànica dedicada a Sant Romà. Poc després es va construir la masia. I ja en el segle XIX s’edifica, aprofitant part de la casa medieval, l’actual casa vivenda. Al 1973 Sentromà va ser declarat Conjunt Històric i al 1985 la Generalitat ho va declarar d’Interès Nacional.

“Can Senromà” es una finca noble que pertenece al municipio de Tiana (Barcelona), cercana al límite  con Badalona, que tiene en su historial, tres hitos que corresponden a tres momentos históricos claves en la historia de nuestro país. En primer lugar existe un asentamiento romano, los restos del cual aparecen en la parte inferior de la imagen, que datan del siglo primero antes de Cristo. En el siglo IX, en plena edad media, las tropas de Carlomagno construyeron una ermita románica dedicada a San Román. Poco después se construyó la masía. Y ya en el siglo XIX se edifica, aprovechando parte de la casa medieval, la actual casa vivienda. En 1973 “Sentromà” fue declarado Conjunto Histórico y en 1985 la Generalitat lo declaró de Interés Nacional.

Jardins de Martí Codolar - Barcelona

Aquarel·la 40 x 30 cm Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Matí no gaire afortunat a l’inici el d’ahir, degut a un accident a la Ronda de Dalt que ens va fer endarrerir tres quarts d’hora la trobada amb el grup, però compensat després per la bellesa de l’indret. En aquesta ocasió, i per aquest motiu, no vaig poder acabar l’aquarel·la “in situ” de manera que he tingut que donar-li els últims tocs a l’estudi. Ahir vam conèixer en persona al magnífic il·lustrador francès que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que ja coneixiem pels seus esplendits dibuixos difosos per Internet. Una salutació ben afectuosa.

Mañana no muy afortunada en su inicio la de ayer, debido a un accidente en la Ronda de Dalt que nos ha retrasado 45 minutos el encuentro con el grupo, pero compensado después por la belleza del lugar. En esta ocasión, y por este motivo, no pude terminar la acuarela “in situ” de forma que he tenido que darle los últimos toques en el estudio. Ayer conocimos en persona al magnífico ilustrador francés que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que conocíamos ya por sus espléndidos dibujos difundidos por Internet. Un saludo muy afectuoso.

Claustre de l’església de la Concepció - Barcelona

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

L’èxit de les trobades del dimecres va en aument, a l’igual que la setmana passada el nombre de participants ha estat molt elevat: 29. Tres artistes van pintar la façana de l’església, la resta vam estar en l’interior; ja us podeu imaginar quin goig feien vint-i-sis aquarel·listes en un espai tancat i petit com és el claustre de la Concepció.

El éxito de los encuentros de los miércoles va en aumento, al igual que la semana pasada el número de participantes ha sido elevado: 29. Tres de los artistas pintaron la fachada de la iglesia, el resto estuvimos en el interior; ya os podéis imaginar el efecto que hacían veintiséis acuarelistas en un espacio cerrado y pequeño como es el claustro de la Concepción.

Sant Martí de Provençals (Barcelona)

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Sortida multitudinària (algú ha dit que vam arribar als 30) al barri de Sant Martí de Provençals, escenari de les correries d’una altra colla, una mica més famosa que la dels Dimecres, que va campar per aquests mateixos indrets, i amb uns objectius bastant semblants als nostres, a les darreries del segle XIX. Us transcric la definició que la Viquipèdia fa de la colla del Safrà.

La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Va ser fundat a l'any 1893 per Nonell i es mantingué fins al 1896.

La denominació del grup com a colla del Safrà es dedueix del color groguenc —ensafranat— de moltes de les seves pintures, la denominació com a colla de Sant Martí es deu al fet que moltes de les pintures del grup són paisatges de Sant Martí de Provençals (fins al 1897 un poble independent a les afores de Barcelona).

La colla no tingué un programa artístic de definició concreta ni tampoc una estructura rígida. Va ser més aviat un grup de joves amb unes idees compartides, com ara una certa actitud anàrquica i —en l'àmbit de l'art— un interès per a la pintura pleinair (la pintura a l'aire lliure), una temàtica que sovint gira al voltant de la gent marginada i una consciència social que els apropera a la generació del 98.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Colla_del_Safr%C3%A0»

Salida multitudinaria (alguien ha dicho que llegamos a los 30) al barrio de Sant Marti de Provençals, escenario de las correrías de otra “colla”, un poco más famosa que la de los “Dimecres”, que campó por estos mismos lugares y con unos objetivos bastabte parecidos a los nuestros, allá por los finales del siglo XIX. Transcribo la definición que la Viquipédia hace de la “colla del Safrà”.

La “colla del Safrà”, o “colla de Sant Martí” fue un grupo de artistas barceloneses integrado por Isidro Nonell, Joaquín Mir, Ricardo Canals, Ramón Pichot, Julio Vallmitjana y Adrián Gual. Fue fundado el año 1893 por Nonell i se mantuvo hasta el 1896.

La denominación del grupo como “colla del Safrà” (Azafrán) proviene del color amarillento –azafranado- de muchas de sus pinturas, la denominación como “colla de Sant Martí” se debe al hecho de que muchas de las pinturas del grupo son paisajes de Sant Martí de Provençals (hasta al año 1897 pueblo independiente de las cercanías de Barcelona).

El grupo no tuvo un programa artístico de definición concreta ni tampoco una estructura rígida. Fue mas bien un grupo de jóvenes con una ideas compartidas, como una cierta actitud anárquica y –en el ámbito artístico- un interés por la pintura pleinair (la pintura al aire libre), una temática que a menudo gira alrededor de la gente marginada y una conciencia social que los acerca a la generación de 98.

Jardins del Príncep de Girona (Barcelona)

Aquarel·la 30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Confeso que des de que sortim a pintar amb la colla dels dimecres, estic descobrint una Barcelona fins ara inexistent per a mi. Avui hem estat als jardins del Príncep de Girona, a la part alta del carrer Lepant, passada la travessera de gràcia. És un indret preciós per a passejar-hi, llegir el diari, jugar amb els infants, prendre’s una cervesa amb els amics i també… per a pintar. I això, millor o pitjor, és el que hem fet.

Confieso que desde que salimos a pintar con la “colla dels dimecres” estoy descubriendo una Barcelona hasta ahora inexistente para mí. Hoy hemos estado en los jardines del Príncipe de Girona, en la parte alta de la calle de Lepanto, pasada la travesera de Gracia. Es un paraje precioso para leer el periódico, jugar con los niños, tomar una cerveza con los amigos y también… para pintar. Y eso, mejor o peor, es lo que hemos hecho.

Port de l’Ampolla (Tarragona)

Oli/tela 25F (81 x 65 cm.)

Racó de Verges (Girona)

Aquarel·la 30 x 20 cm. Paper Canson de 300 gr. Gra fi

Verges està situat en un entorn envejable, a la comarca del Baix Empordà, província de Girona. Allà hi va passar la seva infantesa el cantautor català Lluís Llach. Aquest any s’hi celebra el 1050è aniversari, cal dir, no obstant, que pocs vestigis queden en bon estat de tants anys d’història. És una llàstima.

Verges está situado en un paraje envidiable, en la comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Gerona. Allí pasó su infancia el cantautor catalán Lluís Llach. Este año se celebra el 1050 aniversario, hay que decir, no obstante, que pocos vestigios quedan en buen estado de tantos años de historia. Es una lástima. 

Santa Maria de Vallvidrera (Vallvidrera)

Aquarel·la, 31 x 41 cm. Paper Italia de 300 gr. Gra fi.

Aquarel·la presentada a l’exposició organitzada conjuntament pel nostre amic Manel Plana i l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, amb el motiu obligat de Collserola. Aquesta és la 11ª edició d’aquesta interessant exposició, que anualment organitza en Manel i que té un interés especial pel fet de ser monotemàtica per la qual cosa es poden apreciar un bon nombre d’obres que són fetes especialment per a l’ocasió, i amb el punt de vista i la interpretació ben diferents que cada artista aporta d’un mateix indret de Barcelona.

Acuarela presentada a la exposición que organizan conjuntamente nuestro amigo Manel Plana y la “Agrupació d’Acuarelistes de Catalunya”, con el motivo obligado de Collserola (Barcelona). Esta es la 11ª edición de esta interesante exposición, que anualmente organiza Manel Plana y que tiene un interés especial por el hecho de ser monotemática lo cual propicia que se puedan apreciar un buen número de obras que están hechas exprofeso para la ocasión, y con el punto de vista y la interpretación bien distintos que cada artista aporta de un mismo lugar de Barcelona.

Placeta del Roser – Sarrià (Barcelona)

Aquarel·la  30 x 40 Paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Racó de la barriada de Sarrià on, malgrat la proximitat de la Plaça de Sarrià amb tot el brugit de cotxes i gent que constantment hi circulen, s’hi pot trobar un ambient de pau i tranquil·litat, que en aquests temps de bogeria en que vivím, són un veritable aliment de l’esperit. Així ho ha considerat també l’amic Francesc Bueno, que vol ser, amb tots els respectes, la figura del fons.  

Rincón del barrio de Sarriá donde, a pesar de la proximidad de la Plaza de Sarriá con todo el barullo de coches y gente que constantemente circulan por la misma, se puede encontrar un ambiente de paz y tranquilidad, que en estos tiempos de locura en que vivimos, son un verdadero alimento para el espíritu. Así lo ha considerado también el amigo Francesc Bueno, que quiere ser, con todos los respetos, la figura del fondo.

Vallvidrera (Barcelona)

Aquarel·la27 x 18 cm Paper Canson de 300 gr. Gra fi

Camí de l’església de Santa Maria de Vallvidrera. La tanca de la dreta és l’entrada del recinte que conté el grup d’edificis que la gent del poble anomena “La parròquia antiga”, i que actualment està en projecte de rehabilitació.

Camino de la iglesia de Santa María de Vallvidrera (Municipio de Barcelona). La verja de la derecha es la entrada del recinto que alberga el grupo de edificios que la gente del pueblo conoce como la “Parroquia antigua”, y que actualmente está en proyecto de rehabilitación.

Racó del jardí de Can Déu (Les Corts)

Aquarel·la 30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. gra fí

Els de la Colla del dimecres hem estat una altra vegada a la Plaça de la Concordia del barri de Les Corts, aquesta vegada per fer costat a l’amic Miquel Pantaleón que té una exposició en el centre Cívic de Can Déu. He donat moltes voltes abans de plantar el cavallet, senyal de que m’ha costat molt trobar el tema adequat. En ambients reduïts i tancats em costa molt motivar-me. El racó escollit no és massa reexit, peró havia de fer alguna cosa perquè el temps passava i alguns companys ja tenien mitja feina feta. No n’estic gaire content. Crec que la composició no és bona i que la realització es  més aviat justeta.

Los del grupo “La Colla del dimecres” hemos estado de nuevo en la Plaza de la Concordia del barrio de Les Corts, esta vez para acompañar al amigo Miquel Pantaleón que tiene una exposición en el centro cívico de Can Déu. He dado muchas vueltas antes de plantar el caballete, señal de que me ha costado mucho encontrar el tema adecuado. En ambientes reducidos y cerrados me cuesta mucho motivarme. El rincón escogido no es demasiado acertado, pero tenia que hacer algo, porque el tiempo pasaba y algunos compañeros ya tenían la mitad del trabajo hecho. No estoy contento. Creo que la composición no es buena y que la realización es mas bien justita.

La casa de les Punxes (Barcelona)

Aquarel·la 26 x 37 cm. Paper Guarro-Canson de 270 gr. Gra fi.

Avui, quan ens hem trobat els components de la “colla del dimecres” al davant de la Casa de les Punxes, edifici modernista construít l’any 1905 segons projecte de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el dia estava emboirat i trist, fins i tot hi ha hagut un moment en que han caigut quatre gotetes. El dia ha seguit amb la mateixa tònica fins ben avançat el matí. No ha sigut fins ben bé les dotze que no ha sortit tímidament el sol, amb una timidesa que ha anat perdent poc a poc, fins que a l’hora de la tertulia cervesera ha lluït plenament, recordant-nos que encara és estiu.

Avui, tant la meteorologia com l’aquarel·la, ni Fu ni Fa. Ja vindràn dies millors.

Hoy cuando nos hemos encontrado los componentes de la “Colla del dimecres” delante de la “Casa de les Punxes”, edificio modernista construido en el año 1905 según proyecto del arquitecto Josep Puig i Cadafalch, el día estaba nublado y triste, incluso ha habido un momento en el que han caído cuatro gotitas. El día ha seguido con la misma tónica hasta bien avanzada la mañana. No ha sido hasta cerca de las doce que ha salido tímidamente el sol, con una timidez que ha ido perdiendo poco a poco, hasta que a la hora de la tertulia cervecera ha lucido plenamente, recordándonos que todavía es verano.

Hoy, tanto la meteorología como la acuarela, ni Fu ni Fa. Ya vendrán días mejores.

Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)

Acrílic s/tela 15 F (65 x 54 cm)

Entrada del claustre de l’església de Santa Anna (Barcelona)

Aquarel·la de 37 x 27 cm. Paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Mentres mitja colla es quedava al Passeig de Gràcia, l’altra mitat hem anat a l’església de Santa Anna, situada en el carrer del mateix nom, entre el Portal de l’Àngel i les Rambles. Hi hem anat buscant l’ombra i la pau i l’hem trobada, no sé si l’obra reflecteix totalment la tranquil·litat de que hem disfrutat, però s’ha intentat.

Mientras medio grupo se quedaba en el Paseo de Gracia, la otra mitad hemos ido a la iglesia de Santa Ana, situada en la calle del mismo nombre, entre el Portal del Ángel y las Ramblas. Hemos escogido el lugar buscando sombra y paz, y la hemos encontrado, no sé si la obra refleja totalmente la tranquilidad de que hemos disfrutado, pero se ha intentado.

Castellfort (Castelló de la Plana)

Aquarel·la 24 x 29 cm. Paper Portofino de 300 gr Gra fi.

Les meravelles de la comarca del Maestrat no s’acaben mai.

Las maravillas de la comarca del Maestrazgo, no se acaban nunca.

Ràfec d’un cobert vell

Aquarel·la 36 x 30 cm paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Aninguda Gaudí (Barcelona)

 

Aquarel·la, 38,5 x 26,5 cm. Paper Guarro/Canson 370 gr. Gra fi.

Avui, per a la nostra trobada setmanal del dimecres, ens haviem citat a l’avinguda Gaudí, passeig preciós que enllaça la meravella arquitectònica de la Sagrada Família del propi Antoni Gaudí amb la no menys meravellosa obra de Domènech i Montaner del conjunt mèdic d’estil modernista de l’Hospital de Sant Pau. La veritat és que quan et sitúes al bell mig del passeig no saps cap a on mirar, si cap a un extrem o cap a l’altra. Ens haviem de decidir i jo he optat pel cantó de la Sagrada Família. M’ha cridat l’atenció la llum que a primera hora ocupava les tres quartes parts del paviment, deixant només l’illa de la dreta il·luminada.

Hoy, para la cita de nuestro encuentro semanal del miércoles, nos habíamos citado en la Avenida de Gaudí, paseo precioso que enlaza la maravilla arquitectónica de la Sagrada Familia del propio Antonio Gaudí, con la no menos maravillosa obra de Domènech i Montaner, del complejo médico de estilo modernista del Hospital de San Pablo. La verdad es que cuando te sitúas en el medio del paseo no sabes para donde mirar, si hacia un extremo o hacia el otro. Nos teníamos que decidir y yo lo hice por el lado de la Sagrada Familia. Me ha llamado la atención la luz que a primera hora ocupaba las tres cuartas partes del pavimento, dejando sólo la isla de la derecha iluminada.

 

Vilanova del Vallès (Barcelona)

Acrílic /tela, 20 F

Una altra de concursos, aquesta vegada ha estat Vilanova del Vallès, l’antiga Vilanova de la Roca. Quasi tots els concursos de pintura ràpida es regeixen, més o menys, per unes bases que semblen copiades d’un model, no obstant cadascuna d’elles sol tenir alguna peculiaritat que li donen el toc personal. En les bases del concurs de Vilanova s’avisa de que el jurat qualificador de les obres, estarà format pels patrocinadors dels premis en metàl·lic, de manera que per ordre d’importancia de la quantitat aportada s’aniràn adjudicant el quadre que més els agradi. Els més llestos de la classe s’afanyen a pintar l’Ajuntament (que normalment dona el premi més gros) o, directa o indirectament, les facanes dels comerços o indústries que financien el concurs. Està vist que a partir d’ara, a més de saber pintar, per a participar en concursos haurem de portar el plànol de carrers del poble amb les indústries, comerços i entitats ben assenyalades per no equivocar-nos. Evidentment, i no és escusa, jo no tenia res a fer.

Otra de concursos, esta vez ha sido Vilanova del Vallés, la antigua Vilanova de la Roca. Casi todos los concursos de pintura rápida se rigen, más o menos, por unas bases que parecen copiadas de un modelo, no obstante cada una de ellas suele tener alguna particularidad que le dan el toque personal. En las bases del concurso de Vilanova, se avisa de que el jurado calificador de las obras, estará formado por los patrocinadores de los premios en metálico, de forma que por orden de importancia de la cantidad aportada se irán adjudicando el cuadro que más les guste. Los más listos de la clase se apresuran a pintar el Ayuntamiento (que normalmente da el premio más gordo) o, directa o indirectamente las fachadas de los comercios, industrias o entidades que financian el concurso. Está visto que a partir de ahora, además de saber pintar, para participar en los concursos tendremos que llevar encima el plano de las calles del pueblo con las industrias, comercios i entidades bien señalados para no equivocarnos. Evidentemente, y no es escusa, yo no tenia opción.

Alquézar (Osca)

Acrílic/tela, 25 F (81 x 65 cm)

Com és ja tradició hem passat uns dies a La Iglesuela del Cid, el poble de Terol del que ja he penjat un munt de pintures en aquest bloc, tant olis com aquarel·les. El temps no ha estat gaire bo, les alternances de núvols, pluja i sol han sigut la constant. De tornada assabentat amb antel·lació de que a Alquezar, un poble preciós de la província d’Osca que ja coneixia de visites anteriors, es celebrava un concurs de pintura ràpida, ens hi vam presentar i hi vaig participar. El dia va ser esplèndit, sense ni un núvol, com si tot hagués estat previst. El massís imponent de la Col·legiata de bon matí s’alça d’esquena a la sortida del sol quedant al contrallum, mentre al poble se li van encenent de mica en mica les teulades. Va ser un dia complet, vaig disfrutar molt pintant durant tot el matí i vaig tenir, al final del dia, la satisfacció de ser honorat amb el primer premi. No es pot demanar més.

Como ya es tradición hemos pasado unos días en la Iglesuela del Cid, el pueblo de Teruel del que ya he colgado bastantes pinturas en este blog, tanto óleos como acuarelas. El tiempo no ha sido muy bueno, las alternancias de nubes, lluvia y sol han sido la constante. De vuelta, enterado con antelación de que en Alquezar, un pueblo precioso de la provincia de Huesca que ya conocía de visitas anteriores, se celebraba un concurso de pintura rápida, nos presentamos y participé. El día fue espléndido, sin una nube, como si todo estuviera previsto. El macizo imponente de la Colegiata de buena mañana se alza de espaldas a la salida del sol quedando a contraluz, mientras al pueblo se le van encendiendo poco a poco los tejados. Fue un día completo, disfruté mucho pintando durante toda la mañana y tuve, al fin del día, la satisfacción de ser honrado con el primer premio. No se puede pedir más.

Costa vasca (va por ti Enrique…)

Oleo s/tela 15 F.

Va por ti… y por todos los vascos, en especial a los que andáis de cabeza con eso de los pinceles y el color. Como ves he cumplido, aquí tienes un rincón de la costa vasca, en un lugar del que siento mucho no recordar su nombre. Seguramente tu podrás ayudarme. Este cuadro pertenece a una exposición de las varias que realicé por tierras vascas, ésta en concreto en Donostia, en una galería que no sé si aún existe, cerca del Ayuntamiento y de cara a la Concha, en la calle Hernani, su nombre era Hernani 3. Como ves también conozco y he disfrutado de tu país. El recuerdo de los momentos vividos en aquella época, estoy hablando del año 1993, son imborrables.

La Plaça del Pi (Barcelona)

Aquarel·la 24 x 34 cm. Paper Bockingford 300 gr. Gra fi.

Sortida del dimecres al barri antic de Barcelona. La vista correspòn a la plaça del Pi, des de la plaça de Sant Josep Oriol. Molta calor i molts turistes, però tant una cosa com l’altra és cosa de l’època, no cal queixar-se. Sort que la cervesa de la una (horari de Greenwich), ho arregla tot.

Salida del miércoles al barrio antiguo de Barcelona. La vista corresponde a la plaza del Pi, desde la plaza de Sant José Oriol. Mucho calor y muchos turistas, pero tanto una cosa como la otra es cosa de la época, no procede quejarse. Suerte que la cerveza de la una (horario de Greenwich), lo arregla todo.

Barques a port

Aquarel·la 24 x 32 cm. Paper Hahnemühle Fineart 300 gr. Gra fi.

Panoràmica de La Iglesuela II (Terol)

Aquarel·la 21 x 32 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.

Plaça Reial (Barcelona)

Aquarel·la 34 x 24 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.

Avui en la sortida setmanal de la “Colla del dimecres” ha tocat de nou, la Plaça Reial. Estic d’acord amb l’amic Raimon que el tema és complicat per la repetició dels elements arquitectònics, arcades i balcons pels quatre costats, però aquest és un dels alicients de les sortides urbanas que fem, ja que si cadascú sortís individualment pel seu compte, molts dels temes que ens obliguem a pintar en grup, no els fariem mai, però tampoc sabriem mai fins a on arriben les nostres limitacions i les nostres possibilitats en temes que no ens són especialment propicis.

Hoy en la salida semanal de la “Colla del dimecres” ha tocado de nuevo, la Plaça Reial. Estoy de a cuerdo con el amigo Raimon que el tema es complicado por la repetición de elementos arquitectónicos, arcos y balcones por los cuatro costados, pero éste es uno de los alicientes de la salidas urbanas que hacemos, ya que si cada uno saliese individualmente por su cuenta, muchos de los temas que nos obligamos a pintar en grupo, no los haríamos nunca, pero tampoco sabríamos nunca hasta donde llegan nuestras limitaciones y nuestras posibilidades en temas que no nos son especialmente propicios.

Racó Tianenc

Oli s/tela, 25F (81 x 65 cm).

Una bona part dels records més entranyables i que m´han marcat més en la meva vida com a artista pintor, la formen els concursos de pintura ràpida. Amb el temps els he anat deixant de banda per diferents circumstàncies que van anar refredant  l’entusiasme d’altres temps. No obstant de tan en tant encara em proporcionen alguna alegria, com és el cas d’aquest quadre de Tiana, amb el que l’any 2006 vaig guanyar el primer premi en la categoria de pintura a l’oli. Tiana era per a mí l’assignatura pendent; a còpia de participar-hi, havia guanyat la majoria dels diferents premis que es concedeixen cada any, però mai el primer. Quan ja ho donava per impossible va caure. No cal dir que la satisfacció va ser enorme i que el veredicte va premiar, crec jo, més la constància que qualsevol altra virtud del quadre.

Una buena parte de los recuerdos más entrañables y que me han marcado más en mi vida como artista pintor, la forman los concursos de pintura rápida. Con el tiempo los he ido dejando de lado por diferentes circunstancias que han ido enfriando el entusiasmo de otros tiempos. No obstante de cuando en cuando aún me proporcionan alguna que otra alegría, como es el caso de este cuadro de Tiana, con el que el año 2006 gané el primer premio en la categoría de pintura al óleo. Tiana era para mí la asignatura pendiente; a base de participar había ganado la mayoría de los diferentes premios que se conceden cada año, pero nunca el primero. Cuando ya lo daba por imposible cayó. No hace falta decir que la satisfacción fue enorme y que el veredicto premió, creo yo, más la constancia que cualquier otra virtud del cuadro.

Monroyo (Terol)

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  14 x 24 cm. Paper Arches 300 gr. Gra fi.

Racó de El Castellet i la Gornal (Tarragona)

Dibuix amb retolador, aquarel·lat amb color ombra cremada i negre. 14 x 24 cm. Paper Arches 300 gr.Gra fi

Encara queden raconets com aquest. Això sí s’han de buscar.

Aún quedan rinconcitos como éste. Eso sí hay que buscarlos.

Venezia

Aquarel·la 28 x 38 Paper Bockingford 300 gr. Gra fi.

Aquesta setmana des del punt de vista empresarial, el meu rendiment ha estat per sota dels mínims. Aquest treball que presento l’he pintat tres vegades. Aquest és l’últim, no és cap meravella, però és el menys dolent dels tres. Quan no tens els déus de cara ja pots fer el que vulguis, que l’esforç no seveix de res. Em prometo tornar-la a fer algún dia. Si no la penjo serà perquè no le fet, o no he sabut millorar la present.

Esta semana desde el punto de vista empresarial, mi rendimiento ha estado bajo mínimos. El trabajo que presento, lo he pintado tres veces. Este es el último, no es ninguna maravilla, pero es el menos malo de los tres. Cuando no tienes a los dioses de cara ya puedes hacer lo que quieras, que el esfuerzo no sirve de nada. Me prometo volver a hacerla algún día. Si no la cuelgo será porque no la habré hecho o no he sabido mejorar la presente.

La particular visió de cada artista. (carrer de la Formatgeria)

 

Aquarel·la 28 x 38 Paper Guarro 300 gr. Gra fi.

Aquarel·la de Raimon López

Aquarel·la de Feliu Compte

Avui quan he vist l’aquarel·la que ha pintat meravellosament l’amic Raimon, he rebuscat entre les carpetes la que recordava que havia fet jo en una de les meves primeres sortides pictòriques dels dimecres en que vaig començar a participar d’aquesta gran festa setmanal de l’aquarel·la. Efectivament és el mateix lloc. Jo el vaig veure i el vaig reproduïr amb colors càlids – sienes, ocres , grocs i un toc lleugerament fred en el paviment. En Raimon ho ha fet amb blaus, liles i un gris verdós en les parets del primer terme, tot en tons molt suaus. En més d’una tertúlia se’ns ha acusat als pintors figuratius de limitar-nos a copiar la realitat. A la vista del resultat de les dues pintures crec que queda ben clar que cada artista, d’entrada VEU les coses d’una manera determinada i a l’hora de pintar INTERPRETA també a la seva manera el tema que l’ha motivat a pintar-lo. Això es pot observar clarament en el resultat final de les dues obres, d’un mateix tema i unes condicions de llum semblats. Resumint: COPIEM O INTERPRETEM LA REALITAT?

PD. Després de pujar aquest post, en Feliu Compte –integrant també de la Colla del dimecres- ha pujat en el seu bloc la versió que va fer del carrer Formatgeria el mateix dia que jo vaig fer la meva. He aprofitat per incloure-la, perquè aquesta i tantes altres versions com puguéssim recollir crec que no fan res més que recolzar la idea que ha motivat aquest comentari.

Hoy cuando he visto la acuarela que ha pintado maravillosamente el amigo Raimon, he rebuscado entre mis carpetas la que recordaba haber pintado en una de mis primeras salidas pictóricas de los miércoles, en que empecé a participar en esta gran fiesta semanal de la acuarela. Efectivamente es el mismo sitio. Yo lo vi y lo reproduje con colores cálidos – sienas, ocres, amarillo y un toque ligeramente frio en el pavimento. Raimon lo ha hecho con azules, violetas y un gris verdoso en la paredes del primer término, todo en tonos muy suaves. En más de una tertulia se nos ha acusado a los pintores figurativos de limitarnos a copiar la realidad. A la vista del resultado de las dos pinturas creo que queda bien claro que cada artista, de entrada VE las cosas de una manera determinada y a la hora de pintar INTERPRETA también a su manera el tema que lo ha motivado lo suficiente para pintarlo. Eso se puede observar claramente en el resultado final de las dos obras, de un mismo tema y unas condiciones de luz parecidas. Resumiendo: ¿COPIAMOS O INTERPRETAMOS LA REALIDAD?

DP. Después de subir este post, Feliu Compte –miembro también de la Colla del dimecres- ha subido en su blog la versión que de la calle Formatgeria realizó el mismo día que yo hice la mía. He aprovechado para incluirla, porque ésta y tantas otras versiones como pudiéramos recoger creo que no hacen más que reforzar la idea que ha motivado este comentario.

.