Traductor (Translator)

divendres, 12 de desembre de 2008

Butifarra amb mongetes, amanida amb aquarel·la

Panorama_sin_título1 Buscant alternatives al fred, el dimecres dia 10 es va decidir canviar el "plein air" pel "plein bodeguilla". I ens vam dirigir a la "Bodega Escala" del barri d'Hostafrancs, on l'amic Larrañaga havia fet gestions perquè ens deixèssin pintar a l'interior. El cas és que a canvi de la gentilesa vam tenir que fe consum, i vam tenir que fer un esmortzar de plat y forquilla i vam tenir que demanar, ja podeu imaginar, el que és típic en aquests casos: callos amb cigrons, musclos amb all i oli, botifarra amb seques, beicon amb ous aferrats, i d'altres andròmines, i tot això regat amb un porronet de ví; total res de l'altre món. I esta clar, amb tot això l'estona va anar passant, i al final vam tenir que acceptar, com obsequi, - tot perquè ens deixessin pintar - un carajillo o un "xupito" de whisky o d'orujo o d'anís del Mono. I després d'això, au a pintar!. En castellà diuen que "el hambre agudiza el ingenio". Ben tips com anàvem, l'enginy estava fent la digestió i no estava gens aguditzat. La veritat és que va costar d'arrencar. Poc a poc els pinzells van començar a funcionar, però ja quasi era l'hora de plegar. I està clar de pressa i corrents així va sortir la cosa. Al menys jo no vaig arribar a més. Ara bé, ens ho vam passar d'allò millor. No dic sempre, però de tant en tan ho hem de repetir. A reveure amics!

divendres, 7 de novembre de 2008

Un dia molt especial

Bon dia, abans d'ahir va ser un dia molt especial per a mi. Fa ja 30 anys que sóc soci de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Durant els primers 4 o 5 anys vaig presentar-me a les exposicions anuals - aleshores es celebraven al Palau de la Virreina de Barcelona - cada vegada em van seleccionar les obres, però mai vaig tenir cap distinció. 
Després d'aquesta etapa he estat molts anys allunyat de l'Agrupació, (ara em sap molt de greu), més dedicat a altres centres culturals i artístics com Sant Lluc, Belles Arts de Badalona, Drac Arts de Badalona etc., fins que fa uns 5 anys vaig reemprendre el contacte amb l'entitat, encara d'una manera superficial, assistint a l'es exposicions sense participar-hi, i anant a les excursions pictòriques que de tant en tant organitzen amb tant d'encert el matrimoni Falgàs-Navarro. Aquest any he presentat una obra a l'exposició social, després de tant de temps...
Abans d'ahir es va inaugurar l'exposició d'enguany, i vaig tenir l'agradable sorpresa de trobar-me amb una menció honorífica pel quadre "Ermita de la Verge de la font" que és el que reprodueixo sota d'aquestes línies.
Aquesta menció atorgada per un jurat compost per Vicens Ballestar - president de l'Agrupació i gran artista - Félix Revello de Toro - artista de reconeixement internacional - Francesc Crespo, artista pintor reconegut i José Martí, mestre de les classes d'aquarel·la de l'Agrupació, i voltat d'obres de qualitat extraordinària, em va fer sentir un no sé què especial, per això abans d'ahir per a mi va ser un dia molt especial.


dimecres, 5 de novembre de 2008

Carrer Barcelona (Badalona)

DSC_0154

Aquarel·la  47x36 – 2008

Aquesta aquarel·la l'he presentada a l'exposició del grup de Belles Arts de Badalona, que amb el nom de "Racons de Badalona" periòdicament es dedica a plasmar com a tema únic, indrets de la nostra ciutat. Aquest carrer pertany al centre històric anomenat Dalt Vila. És la part més antiga de Badalona, correspòn a l'edat medieval, i està construida sobre les restes de la ciutat romana de Baetulo.

dijous, 30 d’octubre de 2008

INDIGNACIÓ !!!

El títol d'aquest missatge expressa una part de meu estat d'ànim d'aquest començament del dia 30 d'octubre, però no pas tot el que realment sento: indignació, pena, ràbia, sentiment de culpabilitat, impotència, cabreig etc. etc... 
A les pàgines 10 i 11 de El periódico, apareixen els dos reportatges les fotos dels quals he inclós al final d'aquesta introducció. Són dues pàgines que un cop tancat el periòdic queden enfrontades, és a dir l'esquena del candidat a president dels Estats Units contra la cara dels desplaçats congolenys que intenten fugir, qui sap cap a on, de la tragèdia. A la  primera pàgina unes paraules de la religiosa catalana Roser Morera, diuen: " No podem fer res, només veure, sentir i callar". A la segona un paràgraf ressaltat diu:"El candidat s'ha gastat 170 milions d'euros en propaganda televisiva". Aquesta xifra equival a 28.286.000.000, vint-i-vuit mil, dos-cents vuitanta sis milions de les antigues pessetes!!! Curiosament el candidat està d'esquena, suposo que és casualitat... o no?
Aquest és el món que la nostra supertecnològica societat ha sabut crear? Aquesta és la idea que de la justícia, la dignitat, la cooperació, el respecte, l'amor tenim els orgullosos "homo sapiens"? Els reis de la creació?...

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Barcelona vista des de Santa Coloma de Gramenet

Oli s/tela 25F (81x65)
Una visió bucòlica de la part alta de Santa Coloma de Gramenet enfrontada a la massificació de ciment, ferro i biomasa de Barcelona. L'escenari podria ser també a la inversa.

dijous, 23 d’octubre de 2008

L'estació de França


Dibuix aquarel·lat  38x29
Nota realitzada el dimecres 22, en una de les sortides amb la colla, en un dia plujós i trist i amb alguna que altra gotera. Vam ser un grupet de 12 persones, això demostra que l'aigua no espanta els aquarel·listes. 

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Monestir de sant Cugat del Vallès


Oli s/tela (81x81)
Aquest era l'aspecte de l'espai que envolta el monestir de Sant Cugat uns quants anys enrrera, amb la reforma posterior tinc entès que ha canviat molt, jo no l'he tornat a veure. La cantonada de pedra que es veu a l'esquerra, pertany a l'edifici del monestir i els arbres del fons dónen a la part posterior o sigui a l'absis. No sé si m'he explicat gaire bé. 

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Mercat a Anglès (Girona)

Oli s/tela 25F (81x65)
2n premi del concurs de pintura ràpida.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Bravo Perich!!!

Avui remenant papers antics amb l'ànim de fer neteja tot buscant una mica de lloc per a poder endreçar millor el garbuig que tinc montat a l'estudi, he trobat aquesta obra d'art. En Jaume Perich, artista de la comunicació per mitjants gràfics és a dir, com se'ls sol anomenar als d'aquesta professió, Ninotaire, amb el seu traç, podriem dir rústic però incissiu, sarcàstic, rosegador i una visió del món i les seves misèries aclaparadorament clarivident, ens va deixar, abans que se n'anés a un món segurament millor, aquesta obra mestre que mereix ser enmarcada i penjada en un lloc preferent de les nostres llars.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Carrer de la Tapineria

Aquarel·la 41x31

Nota pintada el dimecres dia 1 d'octubre en una més de les sortides de la "Colla del dimecres".

dilluns, 29 de setembre de 2008

Racó del Canyet II (Badalona)

Oli s/tela 15F (65x54)

Aquest és un altre troç del paisatge ja desaparegut del barri de Canyet. Ara ja no trobaria el lloc exacte d'aquest indret tan bucòlic ocupat com està per fileres de cases adosades. 

dimecres, 24 de setembre de 2008

Vista de Montgat entre els pins

Oli s/tela 25F (81x65) / 1989

Barques a la platja de Badalona

Aquarel·la / 1980

Ja fa 28 anys d'aquesta aquarel·la però la veritat és que la vista no ha canviat gaire. Només el compliment progressiu de la Llei de Costes fa que alguns dels edificis que hi havia en aquell temps i que no complien amb les distàncies reglamentàries respecte de l'aigua, ja no hi siguin actualment.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Xarxes

Oli s/tela 25F (81x65) / 1982

Aquestes xarxes, més que per l'atzar, semblen escampades per la mà d'un artista.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Riera Martí Pujol (Badalona)

Oli s/tela 25F (81x65)

Aquest quadre va ser el primer premi del concurs de pintura ràpida de Badalona de l'any 1985.
Actualment aquesta riera està canalitzada i coberta, amb dos nivells de voreres, carrer asfaltat, amb una filera d'aparcament de cotxes a cada banda, i edificis nous de pisos a ambdós costats i a tot el llarg. En la fotografia de sota es pot apreciar el canvi que ha sofert el paisatge.
Si seguim així hauré d'aprendre a pintar blocs de pisos o anar-me'n a viure a La Iglesuela del Cid.

Toros






Encara no us havia explicat que m'agraden molt els animals. M'agraden com a espècie i em sento fatal quan llegeixo que alguna està en perill d'extinció, però a més els considero d'una estètica fantàstica. No n'he fet de quadres d'animals però sí alguns dibuixos, aquests que presento aquí són fets lògicament de fotografies del natural, perquè és impossible, al menys per a mi, fer un dibuix valorat d'animals en moviment.

Somnis etílics

Oli s/tela 25F (81x65)

divendres, 19 de setembre de 2008

Ressentiment

Oli s/tela 25F (81x65)

Fa uns anys va caure a les meves mans la fotografia d'un nen, no vaig saber qui era, però la seva expressió em va colpir, a mi em va suggerir un sentiment de desengany, de ressentiment contra algú o alguna cosa indefinida que no va donar resposta a les seves esperances... la societat potser. El vaig utilitzar com a model per a aquesta figura tot intentant reflectir el misteri que palpita en la seva mirada.

Contrallum a Vilafranca del Cid (Castelló de la Plana)

Oli s/tela 30F

A Vilafranca del Cid s'hi arriba seguint la carretera que passa per Abocàsser i Ares del Maestre (Castelló). És l'últim poble de la província de Castelló. Seguint endavant es travessa el límit amb la província de Terol, i el següent poble és La Iglesuela del Cid, del qual ja en teniu coneixement perquè ha sortit abastament en missatges anteriors d'aquest bloc. Com podeu veure també és força pintoresc.
És molt fàcil creure que els dos pobles poden tenir quelcom a veure amb el Cid Campeador. Doncs sembla que, segons els historiadors locals, no és així, però tampoc s'aclareixen gaire en determinar quin és l'origen dels seus noms.

Racó de La Iglesuela del Cid (Terol)

Aquarel·la /2007

dilluns, 15 de setembre de 2008

Paisatge de Lliçà de Vall

Oli s/tela (81x81)

Racó desconegut d'un poble del Vallès Oriental

Oli s/tela - 25F (81x65)

"Toro embolado" a La Iglesuela del Cid


Oli /tela 40F (100x81)

Un dels molt encants dels pobles que encara no s'han deixat malmetre del tot per les conseqüències negatives de la societat moderna, és la riquesa cultural que representen les seves tradicions, paleses en les seves danses, cançons, festes populars, etc. Una d'aquestes festes estesa per una part molt ampla de la geografia aragonesa, és la dels toros (el bous a Castelló) i entre elles la del "Toro embolado". Es podria parlar llargament de si toros sí o toros no, però el que és cert és que quan vius una mica de prop la passió al voltant d'aquestes manifestacions populars, te n'adones que per als que han nascut en aquestes terres formen part de l'aliment que els dóna vida a l'igual que el pa i el vi.

Cases de poble

Aquarel·la 50 x 65

Carrer d'un poble aragonès

Oli s/tela 15F (65x54)

Dona amb vestit vermell

Oli s/tela 12F

No acostumo a repetir quadres ni fer segones versions. Aquesta sí és una versió a l'oli d'una aquarel·la que ja he posat anteriorment en aquest bloc.

divendres, 12 de setembre de 2008

Ex-libris


Avui vull deixar constància d'una de les aficions que també ocupen un espai privilegiat entre les meves preferències; em refereixo als Ex-Libris. I no podia ser d'altra manera ja que participa, jo diria que al 50 per cent, de dues manifestacions artístiques que ja he esmentat com a preferencials en la pàgina del meu perfil: El dibuix i la literatura. A aquesta especialitat, atesa la meva condició de tastaolletes, no li he dedicat, encara, el temps que es mereix. M'agraden massa coses per a poder compatibilitzar-les totes amb la feina i la família. No obstant aquí us deixo alguns exemples del poc que he fet en aquest camp.
Com que l'ex-libris és un manifestació artística, per desgràcia, no gaire difosa i per tant poc coneguda, per aquells que no ho sàpiguen els diré que l'aplicació pràctica per la qual van néixer els ex-libris, és la de personalitzar els llibres de la biblioteca d'una persona o entitat, no obstant la progressiva participació d'artistes de nom, sobre tot en l'època modernista a Catalunya, en va elevar la qualitat fins a nivells de veritables obres d'art. Els procediments per a la realització dels ex-libris, són molts i molt variats, ja que hi caben pràcticament totes les tècniques amb les quals es pot reproduir una imatge, des dels diferents tipus de gravats, passant per la xilografia, serigrafia, calcografia, litografia, aiguafort, al burí seguint pels sistemes directes, plomes, llapis, aquarel·la, oli, programes d'ordinador, etc. etc.
La temàtica és il.limitada, ja que l'ex-libris ha de reflectir la personalitat del propietari dels llibres i ja podeu imaginar-vos la quantitat de possibilitats que això planteja. Actualment la funció inicial de l'ex-libris, sense ser haver-se perdut del tot, ha anat derivant cap a una altra vessant: el col·leccionisme. Hi ha una veritable passió a nivell mundial, amb col·leccions particulars de desenes de milers d'exemplars.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Teulats d'Albarracín

Aquarel·la (27x21)

Des del dia que vaig fer aquesta aquarel·la han passat més de 20 anys. No hi he tornat més a Albarracín, però he vist fotografies recents i com m'ha passat ja altres vegades, m'ha costat reconèixer el poble que vaig descobrir per primera vegada. Edificis ruïnosos reconstruïts, carrers empedrats, teulades noves, etc. etc.
Quan pintem, les imatges ens queden gravades en el nostre interior amb molta més intensitat que si fem una fotografia.
Al pintar-la, aquesta és la imatge que m'ha quedat d'aquest meravellós poble, i sincerament m'agrada més que l'actual.

Carrer dels comtes

Aquarel·la

Avui hem estat pintant en el barri gòtic de Barcelona. Entre turistes d'aquí i d'allà. Voltats d'un ambient colorista i festiu, gaudint del privilegi de fer el que ens agrada amb els amics i companys amb els quals compartim afició. Al costat dels murs de la catedral ens ha envaït l'alè de la història i això crec que s'ha notat en el resultat dels treballs.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Pati interior II

Oli s/tela 25F (81 x 65)

Quadre presentat a l'exposició col·lectiva de l'Agrupació Belles Arts de Badalona de tardor de 2008.





dilluns, 8 de setembre de 2008

El meu poble

La Iglesuela del Cid, és el meu poble.
Bé això és una veritat a mitges. M'explicaré; el poble pertany a la comarca del Maestrat, que inclou poblacions de Terol i de Castelló.
Hi ha molta gent que va de vacances al seu poble. Però els animals racionals amb habitat a les ciutats des de vàries generacions, no tenim poble, llavors n'hem de manllevar un. I quan, fa ja 28 anys, l'amic Jaume Rodés - excel·lent pintor - junt amb la seva esposa Lourdes ens van portar per primera vegada a La Iglesuela del Cid, la Montse (la meva dona) i jo ens en varem enamorar. El paisatge, el poble, la seva gent, i en especial els propietaris de la Fonda Amada, que des del primer moment ens van considerar i tractar com si fóssim de la família, ens van fer adonar que a partir d'aquell moment, malgrat la distància - 320 km. - aquell seria el nostre poble.
Aquesta nota està feta des del balcó de la fonda el diumenge dia 7 de setembre de 2008.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Carrer de les basses de sant Agustí

Dibuix amb retolador i aquarel·la

Avui hem anat a pintar amb la "Colla del dimecres" al passeig de l'Arc de Triomf, però en Raimundo en Feliu i jo ens hem anat perdent per uns carrerons fins anar a parar a la plaça de Sant Agustí el Vell, (barri de Santa Caterina) des d'on he fet aquest apunt. Consti que volia pintar l 'Arc de Triomf, o el Palau de Justícia... però se m'hi han posat aquestes cases al davant i... ha sortit això.
Un cop hem acabat, hem anat tots al Bar Lleida, on ja havíem fet el tallat abans de començar, a prendre la cerveseta com a premi a la feina ben feta, i cap a casa tot rumiant on podríem anar la setmana vinent.
Dimecres 3 de setembre de 2008.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Pintant als jardins del Palau Robert

Hola, encara no havia tingut temps de parlar amb vosaltres. M'he passat tot el temps que he tingut lliure en aquest mes d'agost, emplenant aquest bloc de dibuixos i pintures amb la il·lusió d'un nen que mostra els treballs d'escola als pares. També amb una mica de por i respecte per veure el que diran. Com veieu de feina n'he fet força. Però això no m'ha deixat temps per xerrar una estoneta.
Ara ja he començat a treballar, be això és un dir, perquè en el ram de la construcció, que és el meu, en aquest moment treballar, el que es diu treballar, ben poc, uns quants badalls i poca cosa més.
Però, com tot, aquesta situació també té la seva part positiva, perquè la feina, que al llarg de la meva vida m'ha privat de dedicar el temps que hauria volgut a la pràctica de la meva passió, que com podeu imaginar és la pintura, ara en la situació actual de crisi generalitzada em permet canviar el ritme frenètic anterior per un de més pausat i gratificant. Un dels avantatges d'aquest canvi, ha estat la possibilitat de sortir els dimecres el matí amb una colla de gent fantàstica de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, a la que m'he referit en alguns dels missatges anteriors com a "La colla del dimecres", i passar uns matins de pintura i convivència impagables. Realment els matins dels dimecres són un oasi setmanal, encara que a vegades sigui a ple sol. Enhorabona i gràcies per la iniciativa, Raimundo.
La foto correspon a la sortida del dia 2 de juliol del 2008, amb la "Colla del dimecres" als jardinets del palau Robert on estic voltat d'alumnes d'una escola; qui sap si futurs "pintaires".
Nota (afegida el 15/9/08): No gaire segur de la validesa del terme pintaire, que en llenguatge col·loquial i jocós utilitzem en les tertúlies entre artistes, he volgut veure en el diccionari si el terme era del tot correcte com a sinònim de pintor i m'he endut la sorpresa de descobrir que un pintaire és un fabricant o venedor de pintes. No obstant com que la paraula em fa gràcia i atès que sembla haver-se fet amb un cert dret, la deixo entrecometada i, això sí, amb l'accepcció oficiosa de "pintor".

Notes de viatges

El parc de Moià

Dibuix amb retolador
1986

El llac de Banyoles

Dibuix amb retolador, aquarel·lat.
1989

dilluns, 1 de setembre de 2008

Llimoner

Dibuix del natural / llapis grafit

Dibuix de figura del natural

Retolador

Pati del casal de Malgrat

Concurs de pintura ràpida de Malgrat.

Oli s/tela 25F (81x65)

Pont de Vilomara

Oli s/tela 25f (81x65)


Això no sé on és però també m'ha fet gràcia posar-ho.

Nota afegida posteriorment:
Segons el comentari aportat per l'amic Centelles, sembla ser que aquesta vista pertany a la localitat del Pont de Vilomara, del Bages. Gràcies Joan. Ja tenim títol.


dissabte, 30 d’agost de 2008

divendres, 29 d’agost de 2008