Buscant alternatives al fred, el dimecres dia 10 es va decidir canviar el "plein air" pel "plein bodeguilla". I ens vam dirigir a la "Bodega Escala" del barri d'Hostafrancs, on l'amic Larrañaga havia fet gestions perquè ens deixèssin pintar a l'interior. El cas és que a canvi de la gentilesa vam tenir que fe consum, i vam tenir que fer un esmortzar de plat y forquilla i vam tenir que demanar, ja podeu imaginar, el que és típic en aquests casos: callos amb cigrons, musclos amb all i oli, botifarra amb seques, beicon amb ous aferrats, i d'altres andròmines, i tot això regat amb un porronet de ví; total res de l'altre món. I esta clar, amb tot això l'estona va anar passant, i al final vam tenir que acceptar, com obsequi, - tot perquè ens deixessin pintar - un carajillo o un "xupito" de whisky o d'orujo o d'anís del Mono. I després d'això, au a pintar!. En castellà diuen que "el hambre agudiza el ingenio". Ben tips com anàvem, l'enginy estava fent la digestió i no estava gens aguditzat. La veritat és que va costar d'arrencar. Poc a poc els pinzells van començar a funcionar, però ja quasi era l'hora de plegar. I està clar de pressa i corrents així va sortir la cosa. Al menys jo no vaig arribar a més. Ara bé, ens ho vam passar d'allò millor. No dic sempre, però de tant en tan ho hem de repetir. A reveure amics!
divendres, 12 de desembre del 2008
Butifarra amb mongetes, amanida amb aquarel·la
Buscant alternatives al fred, el dimecres dia 10 es va decidir canviar el "plein air" pel "plein bodeguilla". I ens vam dirigir a la "Bodega Escala" del barri d'Hostafrancs, on l'amic Larrañaga havia fet gestions perquè ens deixèssin pintar a l'interior. El cas és que a canvi de la gentilesa vam tenir que fe consum, i vam tenir que fer un esmortzar de plat y forquilla i vam tenir que demanar, ja podeu imaginar, el que és típic en aquests casos: callos amb cigrons, musclos amb all i oli, botifarra amb seques, beicon amb ous aferrats, i d'altres andròmines, i tot això regat amb un porronet de ví; total res de l'altre món. I esta clar, amb tot això l'estona va anar passant, i al final vam tenir que acceptar, com obsequi, - tot perquè ens deixessin pintar - un carajillo o un "xupito" de whisky o d'orujo o d'anís del Mono. I després d'això, au a pintar!. En castellà diuen que "el hambre agudiza el ingenio". Ben tips com anàvem, l'enginy estava fent la digestió i no estava gens aguditzat. La veritat és que va costar d'arrencar. Poc a poc els pinzells van començar a funcionar, però ja quasi era l'hora de plegar. I està clar de pressa i corrents així va sortir la cosa. Al menys jo no vaig arribar a més. Ara bé, ens ho vam passar d'allò millor. No dic sempre, però de tant en tan ho hem de repetir. A reveure amics!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola amigo Rafael,
Por fin viniste a la salida pictórica y en esta ocasión bien alimentado, de los miércoles. Nos diste una buena alegría. Conseguiste en poco tiempo hacer un bonito apunte-dibujo de la bodega y retocar con maestría una de mis acuarelas, dándole unos toques que la hicieron presentable. Algún día la colgaré en este blog.
Te deseo unas Felices Fiestas... y que el 2009 tengas salud junto a los tuyos y sea fructífero en arte.
Ei! No tots vàrem menjar tant. A mi, com no prenc quasi mai licors, em van oferir un suc. Jo m'ho vaig pasar bé mirant com pintaveu, vaig fer poc i no ho poso perquè em fa vergonya. M'agrada el teu vist al natural, aquí que da molt fosc de contrast
Publica un comentari a l'entrada