Ex-libris

Avui vull deixar constància d'una de les aficions que també ocupen un espai privilegiat entre les meves preferències; em refereixo als Ex-Libris. I no podia ser d'altra manera ja que participa, jo diria que al 50 per cent, de dues manifestacions artístiques que ja he esmentat com a preferencials en la pàgina del meu perfil: El dibuix i la literatura. A aquesta especialitat, atesa la meva condició de tastaolletes, no li he dedicat, encara, el temps que es mereix. M'agraden massa coses per a poder compatibilitzar-les totes amb la feina i la família. No obstant aquí us deixo alguns exemples del poc que he fet en aquest camp.
Com que l'ex-libris és un manifestació artística, per desgràcia, no gaire difosa i per tant poc coneguda, per aquells que no ho sàpiguen els diré que l'aplicació pràctica per la qual van néixer els ex-libris, és la de personalitzar els llibres de la biblioteca d'una persona o entitat, no obstant la progressiva participació d'artistes de nom, sobre tot en l'època modernista a Catalunya, en va elevar la qualitat fins a nivells de veritables obres d'art. Els procediments per a la realització dels ex-libris, són molts i molt variats, ja que hi caben pràcticament totes les tècniques amb les quals es pot reproduir una imatge, des dels diferents tipus de gravats, passant per la xilografia, serigrafia, calcografia, litografia, aiguafort, al burí seguint pels sistemes directes, plomes, llapis, aquarel·la, oli, programes d'ordinador, etc. etc.
La temàtica és il.limitada, ja que l'ex-libris ha de reflectir la personalitat del propietari dels llibres i ja podeu imaginar-vos la quantitat de possibilitats que això planteja. Actualment la funció inicial de l'ex-libris, sense ser haver-se perdut del tot, ha anat derivant cap a una altra vessant: el col·leccionisme. Hi ha una veritable passió a nivell mundial, amb col·leccions particulars de desenes de milers d'exemplars.