Des de la finestra d’un l’hotel

Aquesta és la vista que es veia al capvespre des de l’hotel de muntanya de… vés a saber d’on, perquè fa tant de temps que no m’en recordo. Pensant que la memòria és una especie de disc dur, massa vegades he deixat de posar noms de llocs i dates a les fotografies, dibuixos i pintures que he fet al llarg de la meva vida, i ara em trobo amb això; que guardo les imatges però són d’un temps i un espai que s’han borrat de la carpeta dels records. Que hi farem…