Aquarel·la amb paper Guarro, gra fi.Aquest és el resultat de la sessió matinal de la "Colla del dimecres" al pati del centre cívic "Can Déu" del barri de Les Corts.
Com que hi ha hagut una mica de polèmica sobre si el que val realment la pena és només la part inferior, amb les figures, o bé la idea primera és la que val sempre, he penjat les dues solucions perquè jutjeu vosaltres mateixos. Jo ja he triat.
Avui hi ha hagut dos aconteixements a la trobada: un la visita de l'amic Larrañaga després de la intervenció quirúrgica a que ha estat sotmès, l'altre, l'aniversari de l'amic Diego Arias, no direm quans n'ha fet, no sigui cas que s'enfadi. Als dos l'enhorabona!!!
5 comentaris:
Ets valent, altres s'amaguen la realitat. Crec que vistes aquí la total és millor, pero al natural la tallada m'ha agradat més. Sembla mentida com canvien les coses vistes al natural o en fotografia. Ets bo com a pintor però crec que més com a persona.
Hola Rafael, efectivamente, la recortada te ha quedado mucho mejor que el de la totalidad, por aquello que decías de la "zona aurea"...
Me encanta como te ha quedado en el blog, aunque ya la había visto esta mañana al natural.
Desde luego, os habéis lucido todas esta mañana. También hay que decir que el lugar era precioso, el jardín muy agradable y el día expléndido.
Perfecto Rafael.
Un abrazo, Joshemari
Error en mi anterior comentario:
Me faltó la palabra "todos" antes o después de "todas".
Parece mentira una omisión de una palabra lo que puede representar. Lo siento.
Em quedo amb tot l'espai, per allò de document que té,com la majoria de pintures que presentes d'aquestes sortides dels dimecres.
Per cert, ja et vaig comentar que havia donat un tomb per aquesta zona de Barcelona per aprofundir en el seu coneixement. Vaig entrar en aquest centre cívic i recordo perfectament aquesta perspectiva de la pintura del jardí modernista.
Rafael, yo me quedo con la de abajo, en que la escena es más protagonista, pienso que no importa tanto la palmera como la intimidad en sí de la escena, que has conseguido de manera formidable.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada