Fa 30 anys que vaig pintar aquesta aquarel·la d'un dels carrers de la Badalona antiga que encara conservava, aleshores, l'encant del polsim de vell. Ara de les cases de la vorera de la dreta no en queda ni una, tot és nou, ni tan sols la corba de la voravia del primer terme tampoc és tal corba, tot és més recte, més nou, més gris, més asèptic.
1 comentari:
Caray, Rafael!! Eso de pintar...no es de hoy! Eh? veo que ya pintabas la mar de bien. Y...lo que es curioso, no has variado mucho en el estilo!
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada