Aquarel·la 21 x 32 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.
Traductor (Translator)
divendres, 31 de juliol del 2009
dijous, 30 de juliol del 2009
Plaça Reial (Barcelona)
Aquarel·la 34 x 24 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.
Avui en la sortida setmanal de la “Colla del dimecres” ha tocat de nou, la Plaça Reial. Estic d’acord amb l’amic Raimon que el tema és complicat per la repetició dels elements arquitectònics, arcades i balcons pels quatre costats, però aquest és un dels alicients de les sortides urbanas que fem, ja que si cadascú sortís individualment pel seu compte, molts dels temes que ens obliguem a pintar en grup, no els fariem mai, però tampoc sabriem mai fins a on arriben les nostres limitacions i les nostres possibilitats en temes que no ens són especialment propicis.
Hoy en la salida semanal de la “Colla del dimecres” ha tocado de nuevo, la Plaça Reial. Estoy de a cuerdo con el amigo Raimon que el tema es complicado por la repetición de elementos arquitectónicos, arcos y balcones por los cuatro costados, pero éste es uno de los alicientes de la salidas urbanas que hacemos, ya que si cada uno saliese individualmente por su cuenta, muchos de los temas que nos obligamos a pintar en grupo, no los haríamos nunca, pero tampoco sabríamos nunca hasta donde llegan nuestras limitaciones y nuestras posibilidades en temas que no nos son especialmente propicios.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Racó Tianenc
Oli s/tela, 25F (81 x 65 cm).
Una bona part dels records més entranyables i que m´han marcat més en la meva vida com a artista pintor, la formen els concursos de pintura ràpida. Amb el temps els he anat deixant de banda per diferents circumstàncies que van anar refredant l’entusiasme d’altres temps. No obstant de tan en tant encara em proporcionen alguna alegria, com és el cas d’aquest quadre de Tiana, amb el que l’any 2006 vaig guanyar el primer premi en la categoria de pintura a l’oli. Tiana era per a mí l’assignatura pendent; a còpia de participar-hi, havia guanyat la majoria dels diferents premis que es concedeixen cada any, però mai el primer. Quan ja ho donava per impossible va caure. No cal dir que la satisfacció va ser enorme i que el veredicte va premiar, crec jo, més la constància que qualsevol altra virtud del quadre.
Una buena parte de los recuerdos más entrañables y que me han marcado más en mi vida como artista pintor, la forman los concursos de pintura rápida. Con el tiempo los he ido dejando de lado por diferentes circunstancias que han ido enfriando el entusiasmo de otros tiempos. No obstante de cuando en cuando aún me proporcionan alguna que otra alegría, como es el caso de este cuadro de Tiana, con el que el año 2006 gané el primer premio en la categoría de pintura al óleo. Tiana era para mí la asignatura pendiente; a base de participar había ganado la mayoría de los diferentes premios que se conceden cada año, pero nunca el primero. Cuando ya lo daba por imposible cayó. No hace falta decir que la satisfacción fue enorme y que el veredicto premió, creo yo, más la constancia que cualquier otra virtud del cuadro.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Racó de El Castellet i la Gornal (Tarragona)
Dibuix amb retolador, aquarel·lat amb color ombra cremada i negre. 14 x 24 cm. Paper Arches 300 gr.Gra fi
Encara queden raconets com aquest. Això sí s’han de buscar.
Aún quedan rinconcitos como éste. Eso sí hay que buscarlos.
divendres, 24 de juliol del 2009
Venezia
Aquarel·la 28 x 38 Paper Bockingford 300 gr. Gra fi.
Aquesta setmana des del punt de vista empresarial, el meu rendiment ha estat per sota dels mínims. Aquest treball que presento l’he pintat tres vegades. Aquest és l’últim, no és cap meravella, però és el menys dolent dels tres. Quan no tens els déus de cara ja pots fer el que vulguis, que l’esforç no seveix de res. Em prometo tornar-la a fer algún dia. Si no la penjo serà perquè no le fet, o no he sabut millorar la present.
Esta semana desde el punto de vista empresarial, mi rendimiento ha estado bajo mínimos. El trabajo que presento, lo he pintado tres veces. Este es el último, no es ninguna maravilla, pero es el menos malo de los tres. Cuando no tienes a los dioses de cara ya puedes hacer lo que quieras, que el esfuerzo no sirve de nada. Me prometo volver a hacerla algún día. Si no la cuelgo será porque no la habré hecho o no he sabido mejorar la presente.
dimecres, 22 de juliol del 2009
La particular visió de cada artista. (carrer de la Formatgeria)
Aquarel·la 28 x 38 Paper Guarro 300 gr. Gra fi.
Aquarel·la de Raimon López
Aquarel·la de Feliu Compte
Avui quan he vist l’aquarel·la que ha pintat meravellosament l’amic Raimon, he rebuscat entre les carpetes la que recordava que havia fet jo en una de les meves primeres sortides pictòriques dels dimecres en que vaig començar a participar d’aquesta gran festa setmanal de l’aquarel·la. Efectivament és el mateix lloc. Jo el vaig veure i el vaig reproduïr amb colors càlids – sienes, ocres , grocs i un toc lleugerament fred en el paviment. En Raimon ho ha fet amb blaus, liles i un gris verdós en les parets del primer terme, tot en tons molt suaus. En més d’una tertúlia se’ns ha acusat als pintors figuratius de limitar-nos a copiar la realitat. A la vista del resultat de les dues pintures crec que queda ben clar que cada artista, d’entrada VEU les coses d’una manera determinada i a l’hora de pintar INTERPRETA també a la seva manera el tema que l’ha motivat a pintar-lo. Això es pot observar clarament en el resultat final de les dues obres, d’un mateix tema i unes condicions de llum semblats. Resumint: COPIEM O INTERPRETEM LA REALITAT?
PD. Després de pujar aquest post, en Feliu Compte –integrant també de la Colla del dimecres- ha pujat en el seu bloc la versió que va fer del carrer Formatgeria el mateix dia que jo vaig fer la meva. He aprofitat per incloure-la, perquè aquesta i tantes altres versions com puguéssim recollir crec que no fan res més que recolzar la idea que ha motivat aquest comentari.
Hoy cuando he visto la acuarela que ha pintado maravillosamente el amigo Raimon, he rebuscado entre mis carpetas la que recordaba haber pintado en una de mis primeras salidas pictóricas de los miércoles, en que empecé a participar en esta gran fiesta semanal de la acuarela. Efectivamente es el mismo sitio. Yo lo vi y lo reproduje con colores cálidos – sienas, ocres, amarillo y un toque ligeramente frio en el pavimento. Raimon lo ha hecho con azules, violetas y un gris verdoso en la paredes del primer término, todo en tonos muy suaves. En más de una tertulia se nos ha acusado a los pintores figurativos de limitarnos a copiar la realidad. A la vista del resultado de las dos pinturas creo que queda bien claro que cada artista, de entrada VE las cosas de una manera determinada y a la hora de pintar INTERPRETA también a su manera el tema que lo ha motivado lo suficiente para pintarlo. Eso se puede observar claramente en el resultado final de las dos obras, de un mismo tema y unas condiciones de luz parecidas. Resumiendo: ¿COPIAMOS O INTERPRETAMOS LA REALIDAD?
DP. Después de subir este post, Feliu Compte –miembro también de la Colla del dimecres- ha subido en su blog la versión que de la calle Formatgeria realizó el mismo día que yo hice la mía. He aprovechado para incluirla, porque ésta y tantas otras versiones como pudiéramos recoger creo que no hacen más que reforzar la idea que ha motivado este comentario.
.
Carrer Montcada mirant cap al Passeig del Born.
Aquarel·la 28 x 38 cm. Paper Guarro, 300 gr. Gra fi.
Avui hem repetit visita a aquesta zona antiga i entranyable de Barcelona on cada cantonada és una sorpresa. No obstant l’afany de renovació i arranjament de les façanes, per altra banda tan necessari i positiu, vesteix a cada pas alguna finca amb una aquestes xarxes de color verd que ens fan saber que s’està rehabilitant l’edifici. L’església de Santa Maria del Mar no se n’ha escapat i avui estava voltada de bastides i mosquiteres de colr verd. Això no obstant, no ha estat impediment perque els de la Colla ens ho passéssim, com sempre, d’allò més be.
Hoy hemos repetido visita a esta zona antigua y entrañable de Barcelona en la que cada esquina nos depara una sorpresa. No obstante la fiebre de renovación y reparación de las fachadas, por otro lado tan necesaria y positiva, viste a cada paso alguna finca con una de estas mallas de color verde que nos hacen saber que se está rehabilitando el edificio. La Iglesia de Santa María del Mar no se ha salvado y hoy estaba rodeada de andamios y mosquiteras de color verde. Esto no obstante, no ha sido impedimento para que los de la “Colla” nos lo pasásemos de maravilla.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Carrer Montcada (Barcelona)
Aquarel·la 28 x 38 cm Paper Canson Montval de 300 gr. Gra fi.
Una altra vegada hem anat a pintar amb la “Colla del dimecres” als voltants del Born i Santa Maria del Mar. Avui m’he decidit per reflectir l’inici del carrer de Montcada, on un dels més famosos artistes (a veure si s’engancha una mica de la seva genialitat) hi té el seu museu, un dels més visitats d’Espanya: Pablo Ruíz Picasso.
Otra vez hemos ido con la ”Colla del dimecres” a las cercanías del “Born” i Santa María del Mar. Hoy me he decidido por plasmar el inicio de la calle Montcada, donde uno de los más famosos artistas (a ver si se pega algo de su genialidad) tiene su museo, uno de los más visitados de Espanya: Pablo Ruiz Picasso.
Nota: “Colla” en catalán es sinónimo de pandilla, grupo, grupo de amigos.
dimarts, 14 de juliol del 2009
dissabte, 11 de juliol del 2009
divendres, 10 de juliol del 2009
Masia
Aquarel·la 31 x 41 Paper Arches 300 gr. Gra fi.
Aquesta aquarel·la ja té uns quatre o cinc anys, i no recordo exactament d’ont és. Sí que recordo que era un dia trist i boirós, que em va suggerir aquests tons de baix to a base de blaus i grisos.
dimecres, 8 de juliol del 2009
Plaça de Sant Agustí Vell - Barcelona
Aquarel·la 38 x 28 cm. Paper Bockingford, 300 gr. Gra fi.
La “Colla del dimecres” ha estat avui al barri de Santa Caterina, zona propera al Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf). El dia no ha començat gaire bé, sobre tot quan tot just deixar el cotxe a l’aparcament del davant dels jutjats, han començat a caure unes lleugeres i menudes gotetes d’una pluja que ja es venia anunciant feia estona. La cosa, no obstant, no ha passat a majors i ha esdevingut només un petit ensurt. Ens hem posat mans a la feina, i en el moment en que més feia falta fins i tot ha sortit el sol. Això ha permès que puguéssim afegir-hi alló que en la tècnica de l’aquarel·la s’hi escau tant: La llum. El resultat de les obres en general ha estat força bó. Podreu comprobar-ho visitant els blocs dels components de la Colla.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Poble de muntanya
Aquarel·la 20 x 17 cm. sobre cartolina de paspartú.
Els aquarel·listes tenim un tema recurrent en les nostres converses: El paper. N’hi ha tantes marques, models, gramatges, textures… Avui, després de pintar el paisatge anterior, li he posat un paspartú, i en el retall que ha sobrat (la part central), he començat a posar color directe tot pensant el que podria representar, i això és el que ha sortit. No ha anat tant malament el paper. El llapis l’he posat posteriorment. Influenciat pel paisatge de La Iglesuela, sembla que podria el mateix poble, però no ho és. Només és una fantasia.
La Iglesuela des del nord.
Aquarel·la 21 x 26 Paper Guarro 200 gr, gra fi.
Una altra vista de La Iglesuela del Cid. Em perdonareu, però es que és la meva debilitat.
dimecres, 1 de juliol del 2009
Jardins de la Universitat de Barcelona
Aquarel·la 28 x 21, paper Bockingford 300 gr. Gra fi.
Avui hem anat a la Universitat de Barcelona. Alguns han tingut un desengany perquè tenien la intenció de pintar els passadissos del primer pis i recrear-se amb els preciosos sostres, finestals i paviments a quadres, però sembla que hi havia una celebració, i no ens han deixat pujar. De tota manera de temes no n’han faltat. Els dos claustres laterals i el jardí posterior han donat molt de sí. La meva aquarel·la, ha tingut que passar, com ja comença a ser costum, pel quiròfon ja que he tingut que amputar-li una part que havia sortit “covarot”.