Un raig de sol a Plaça de Palau - Barcelona

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui a la Plaça de Palau el dia ha estat gris el 99% del temps que hem dedicat a pintar, però en aquest 1% residual, ha sortit el sol, i la imatge ha estat suficient potent com perquè sabés el que volia fer. M’he quedat amb la impressió del moment i he plantat el cavallet. El que he reflectit després no ha sigut més que la plasmació d’una imatge que m’ha quedat a la retina: l’impuls suficient perquè la màquina es posés en funcionament. I això és el que ha sortit. Segons la meva opinió no és ni bo ni dolent, és una més de les batalles a lliurar contra la bestia cruel que és el camí de la creació artística, ple d’alguns encerts i d’alguns fracassos, i entre mig molta tebiesa.

Hoy en la Plaza de Palau el día ha sido gris el 99% del tiempo que hemos dedicado a pintar, pero en este 1% residual, ha salido el sol, y la imagen ha sido suficiente potente como para que supiese que es lo que quería hacer. Me he quedado con la impresión del momento y he plantado el caballete. Lo que he reflejado después no ha sido más que la plasmación de una imagen que me había quedado en la retina: ha sido el impulso suficiente para que la máquina se pusiese en funcionamiento. Y eso es lo que ha salido. En mi opinión es ni bueno ni malo, es una más de las batallas a librar contra la bestia cruel que es el camino de la creación artística, lleno de algunos aciertos y de algunos fracasos, y entre medio mucha tibieza.

Can Sentromà – Tiana (Barcelona)

Dibuix amb retolador 16 x 23 cm sobre cartolina blanca.

Can Sentromà és una finca noble que pertany al municipi de Tiana (Barcelona), propera al límit amb Badalona, que té en el seu historial, tres fites que corresponen a tres moments històrics cabdals en la història del nostre país. En primer lloc existeix un asentament romà, les restes del qual apareixen a la part inferior de la imatge, que daten de la meitat del segle primer abans de Crist. En el segle IX, en plena edat mitja, les tropes de Carlemany construeixen una ermita romànica dedicada a Sant Romà. Poc després es va construir la masia. I ja en el segle XIX s’edifica, aprofitant part de la casa medieval, l’actual casa vivenda. Al 1973 Sentromà va ser declarat Conjunt Històric i al 1985 la Generalitat ho va declarar d’Interès Nacional.

“Can Senromà” es una finca noble que pertenece al municipio de Tiana (Barcelona), cercana al límite  con Badalona, que tiene en su historial, tres hitos que corresponden a tres momentos históricos claves en la historia de nuestro país. En primer lugar existe un asentamiento romano, los restos del cual aparecen en la parte inferior de la imagen, que datan del siglo primero antes de Cristo. En el siglo IX, en plena edad media, las tropas de Carlomagno construyeron una ermita románica dedicada a San Román. Poco después se construyó la masía. Y ya en el siglo XIX se edifica, aprovechando parte de la casa medieval, la actual casa vivienda. En 1973 “Sentromà” fue declarado Conjunto Histórico y en 1985 la Generalitat lo declaró de Interés Nacional.

Jardins de Martí Codolar - Barcelona

Aquarel·la 40 x 30 cm Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Matí no gaire afortunat a l’inici el d’ahir, degut a un accident a la Ronda de Dalt que ens va fer endarrerir tres quarts d’hora la trobada amb el grup, però compensat després per la bellesa de l’indret. En aquesta ocasió, i per aquest motiu, no vaig poder acabar l’aquarel·la “in situ” de manera que he tingut que donar-li els últims tocs a l’estudi. Ahir vam conèixer en persona al magnífic il·lustrador francès que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que ja coneixiem pels seus esplendits dibuixos difosos per Internet. Una salutació ben afectuosa.

Mañana no muy afortunada en su inicio la de ayer, debido a un accidente en la Ronda de Dalt que nos ha retrasado 45 minutos el encuentro con el grupo, pero compensado después por la belleza del lugar. En esta ocasión, y por este motivo, no pude terminar la acuarela “in situ” de forma que he tenido que darle los últimos toques en el estudio. Ayer conocimos en persona al magnífico ilustrador francés que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que conocíamos ya por sus espléndidos dibujos difundidos por Internet. Un saludo muy afectuoso.

Claustre de l’església de la Concepció - Barcelona

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

L’èxit de les trobades del dimecres va en aument, a l’igual que la setmana passada el nombre de participants ha estat molt elevat: 29. Tres artistes van pintar la façana de l’església, la resta vam estar en l’interior; ja us podeu imaginar quin goig feien vint-i-sis aquarel·listes en un espai tancat i petit com és el claustre de la Concepció.

El éxito de los encuentros de los miércoles va en aumento, al igual que la semana pasada el número de participantes ha sido elevado: 29. Tres de los artistas pintaron la fachada de la iglesia, el resto estuvimos en el interior; ya os podéis imaginar el efecto que hacían veintiséis acuarelistas en un espacio cerrado y pequeño como es el claustro de la Concepción.

Sant Martí de Provençals (Barcelona)

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Sortida multitudinària (algú ha dit que vam arribar als 30) al barri de Sant Martí de Provençals, escenari de les correries d’una altra colla, una mica més famosa que la dels Dimecres, que va campar per aquests mateixos indrets, i amb uns objectius bastant semblants als nostres, a les darreries del segle XIX. Us transcric la definició que la Viquipèdia fa de la colla del Safrà.

La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Va ser fundat a l'any 1893 per Nonell i es mantingué fins al 1896.

La denominació del grup com a colla del Safrà es dedueix del color groguenc —ensafranat— de moltes de les seves pintures, la denominació com a colla de Sant Martí es deu al fet que moltes de les pintures del grup són paisatges de Sant Martí de Provençals (fins al 1897 un poble independent a les afores de Barcelona).

La colla no tingué un programa artístic de definició concreta ni tampoc una estructura rígida. Va ser més aviat un grup de joves amb unes idees compartides, com ara una certa actitud anàrquica i —en l'àmbit de l'art— un interès per a la pintura pleinair (la pintura a l'aire lliure), una temàtica que sovint gira al voltant de la gent marginada i una consciència social que els apropera a la generació del 98.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Colla_del_Safr%C3%A0»

Salida multitudinaria (alguien ha dicho que llegamos a los 30) al barrio de Sant Marti de Provençals, escenario de las correrías de otra “colla”, un poco más famosa que la de los “Dimecres”, que campó por estos mismos lugares y con unos objetivos bastabte parecidos a los nuestros, allá por los finales del siglo XIX. Transcribo la definición que la Viquipédia hace de la “colla del Safrà”.

La “colla del Safrà”, o “colla de Sant Martí” fue un grupo de artistas barceloneses integrado por Isidro Nonell, Joaquín Mir, Ricardo Canals, Ramón Pichot, Julio Vallmitjana y Adrián Gual. Fue fundado el año 1893 por Nonell i se mantuvo hasta el 1896.

La denominación del grupo como “colla del Safrà” (Azafrán) proviene del color amarillento –azafranado- de muchas de sus pinturas, la denominación como “colla de Sant Martí” se debe al hecho de que muchas de las pinturas del grupo son paisajes de Sant Martí de Provençals (hasta al año 1897 pueblo independiente de las cercanías de Barcelona).

El grupo no tuvo un programa artístico de definición concreta ni tampoco una estructura rígida. Fue mas bien un grupo de jóvenes con una ideas compartidas, como una cierta actitud anárquica y –en el ámbito artístico- un interés por la pintura pleinair (la pintura al aire libre), una temática que a menudo gira alrededor de la gente marginada y una conciencia social que los acerca a la generación de 98.