Rafael Pujals art: 2015

dilluns, 9 de novembre del 2015

Portal d'entrada de la masia de Can Reniu - Tiana

Aquarel·la pintada avui amb la colla Llum i Colors, del Grup Belles Arts, del Museu de Badalona.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Carrer de la part alta de Tiana.

Aquarel·la pintada in situ a Tiana aquest matí, amb la colla "Llum i Colors"

divendres, 2 d’octubre del 2015

dilluns, 14 de setembre del 2015

Racó de la platja de Montgat

Aquarel·la pintada avui amb la colla "Llum i colors"

dilluns, 7 de setembre del 2015

Carrer de Can Tiano - Canyet (Badalona)

Aquarel·la pintada aquest matí a Canyet.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Carrer Rera Palau, Barcelona

Aquarel·la pintada aquest mati, amb la Colla dels dimecres de Barcelona.

dilluns, 13 de juliol del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

Plaça de les olles - Barcelona

Aquarel·la pintada aquest mati, amb la Colla dels dimecres.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Masia de Premia de Dalt

Aquarel·la pintada a Premia de Dalt aquest mati, en un Carrer molt pendent, i a ple sol.

dilluns, 29 de juny del 2015

Vista de Premia de Dalt

Vista de Premia de Dalt. Aquarel·la pintada aquest mati

dilluns, 22 de juny del 2015

Vista de Premià de Dalt, des de dalt.

Aquarel·la pintada aquest matí des de la part alta de Premià de Dalt, amb la colla Llum i Colors, de Badalona

dimecres, 17 de juny del 2015

Carrer Comptal - Barcelona

Aquarel·la pintada aquest matí amb la Colla del Dimecres de Barcelona.

dimarts, 16 de juny del 2015

Racó de Premià de Dalt

Aquarel·la pintada a Premià de Dalt amb la "Colla Llum i Colors" del Grup Belles Arts.

dimarts, 9 de juny del 2015

Vista de Premià de dalt

Aquarel·la pintada el dilluns amb la colla "Llum i Colors",

dijous, 23 d’abril del 2015

Racó de Dalt la Vila

Aquarel·la pintada en la sortida matinal de la Colla Llum i Colors, del Grup Belles Arts Muesu de Badalona.

dilluns, 9 de març del 2015

Vista posterior del carrer Quintana Alta

Aquarel·la pintada el dilluns dia 9 de març amb la colla Llum i Colors.

Pinzellades poètiques

A LA PINTURA

A ti, lino en el campo. A ti, extendida
superficie, a los ojos, en espera.
A ti, imaginación, helor u hoguera,
diseño fiel o llama desceñida.

A ti, línea impensada o concebida.
A ti, pincel heroico, roca o cera,
obediente al estilo o la manera,
dócil a la medida o desmedida.

A ti, forma; color, sonoro empeño
por que la vida ya volumen hable,
sombra entre luz, luz entre sol, oscura.

A ti, fingida realidad del sueño.
A ti, materia plástica palpable.
A ti, mano, pintor de la Pintura

Rafael Alberti

A LA ACUARELA

A ti , límpida, inmácula, expandida,
jubilosa, mojada, transparente.
Para el papel, su abrevadora frente,
agua primaveral, lluvia florida.

A ti, instantánea rosa sumergida,
líquido espejo de mirar corriente.
Para el pincel, su cabellera ardiente,
fresca y mitigadora luz bebida.

A ti, ninfa de acequias y atanores,
alivio de la sed de los colores,
alma ligera, cuerpo de premura.

Llorada de tus ojos, corres, creces,
feliz te agotas, cantas, amaneces.
A ti, río hacia el mar de la Pintura.

Rafael Alberti

A LA PALETA

A ti, infinita haz, campo sembrado
donde siega el pincel, gavilla, amasa
y entre color, luces y sombras, pasa
de mar radiante a tiempo anubarrado.

A ti, pozo y brocal, donde asomado
medita, viene y va, mide, acompasa;
frente asida a la mano que traspasa
tu ojo de Polifemo enamorado.

A ti, abanico, ala redonda, escudo,
espejo que al vestir queda desnudo
y nuevamente superficie pura.

En ti se cuece la visión que nace.
Tu firmamento al arcoiris pace.
A ti, lecho y crisol de la Pintura.

Rafael Alberti

A LA LUZ

A tí, temblor y halo del paisaje,
recortadora del perfil y ciega
para el pincel abierto que disgrega
la mancha de la mar y del celaje.

A ti, lavado, líquido lenguaje;
dura al color que su color restriega
contra el árbol preciso que doblega
a imprecisión la copa del ramaje.

A ti mano de sol, cono perfecto,
denunciadora, igualadora, efecto
desvanecente de la línea pura.

El ala de la sombra en ti se afila.
Te quema el ser que tu cristal destila.
A ti, espejo y fanal de la Pintura.

Rafael Alberti

VIVIR

Vivir no es sólo latir
sesenta veces por minuto,
ni es tan sólo respirar
dieciocho mil veces al día.

No es sólo ver, oir, gritar,
es escuchar, mirar, hablar.

Es sentir la brisa en la piel,
es sufrir cuando sufre el amigo,
es notar en tus venas la sangre
cual río de emociones curtido.

Es saber gozar los prodigios
que el hombre logra alcanzar
y olvidar, si puedes, todo
lo que a la vez lo vuelve odioso.

Vivir es, en resumen, entender
que el mundo es maravilloso,
porque cualquier otra cosa es,
sin duda,
morir poco a poco.

R.P.

Quan la cendra de la guerra

apagava el teu esguard

tu encara volies servar-hi,

com lluïssors d'esperança,

els menudíssims robins

on bat la sang

dels massacrats

i el seu somni de llibertat.

"Oratori en memòria dels desheretats" (fragment)

del poeta badaloní Valentí Soler.

Col·lecció: la puça del petroli

Editat per l'Associació cultural Pont del Petroli.

IF you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!

Rudyard Kipling

Rafael Pujals art

Traductor (Translator)