Racó del Canyet II (Badalona)

Oli s/tela 15F (65x54)

Aquest és un altre troç del paisatge ja desaparegut del barri de Canyet. Ara ja no trobaria el lloc exacte d'aquest indret tan bucòlic ocupat com està per fileres de cases adosades. 

Vista de Montgat entre els pins

Oli s/tela 25F (81x65) / 1989

Barques a la platja de Badalona

Aquarel·la / 1980

Ja fa 28 anys d'aquesta aquarel·la però la veritat és que la vista no ha canviat gaire. Només el compliment progressiu de la Llei de Costes fa que alguns dels edificis que hi havia en aquell temps i que no complien amb les distàncies reglamentàries respecte de l'aigua, ja no hi siguin actualment.

Xarxes

Oli s/tela 25F (81x65) / 1982

Aquestes xarxes, més que per l'atzar, semblen escampades per la mà d'un artista.

Riera Martí Pujol (Badalona)

Oli s/tela 25F (81x65)

Aquest quadre va ser el primer premi del concurs de pintura ràpida de Badalona de l'any 1985.
Actualment aquesta riera està canalitzada i coberta, amb dos nivells de voreres, carrer asfaltat, amb una filera d'aparcament de cotxes a cada banda, i edificis nous de pisos a ambdós costats i a tot el llarg. En la fotografia de sota es pot apreciar el canvi que ha sofert el paisatge.
Si seguim així hauré d'aprendre a pintar blocs de pisos o anar-me'n a viure a La Iglesuela del Cid.

Toros

Encara no us havia explicat que m'agraden molt els animals. M'agraden com a espècie i em sento fatal quan llegeixo que alguna està en perill d'extinció, però a més els considero d'una estètica fantàstica. No n'he fet de quadres d'animals però sí alguns dibuixos, aquests que presento aquí són fets lògicament de fotografies del natural, perquè és impossible, al menys per a mi, fer un dibuix valorat d'animals en moviment.

Somnis etílics

Oli s/tela 25F (81x65)

Ressentiment

Oli s/tela 25F (81x65)

Fa uns anys va caure a les meves mans la fotografia d'un nen, no vaig saber qui era, però la seva expressió em va colpir, a mi em va suggerir un sentiment de desengany, de ressentiment contra algú o alguna cosa indefinida que no va donar resposta a les seves esperances... la societat potser. El vaig utilitzar com a model per a aquesta figura tot intentant reflectir el misteri que palpita en la seva mirada.

Contrallum a Vilafranca del Cid (Castelló de la Plana)

Oli s/tela 30F

A Vilafranca del Cid s'hi arriba seguint la carretera que passa per Abocàsser i Ares del Maestre (Castelló). És l'últim poble de la província de Castelló. Seguint endavant es travessa el límit amb la província de Terol, i el següent poble és La Iglesuela del Cid, del qual ja en teniu coneixement perquè ha sortit abastament en missatges anteriors d'aquest bloc. Com podeu veure també és força pintoresc.
És molt fàcil creure que els dos pobles poden tenir quelcom a veure amb el Cid Campeador. Doncs sembla que, segons els historiadors locals, no és així, però tampoc s'aclareixen gaire en determinar quin és l'origen dels seus noms.

Racó de La Iglesuela del Cid (Terol)

Aquarel·la /2007

Paisatge de Lliçà de Vall

Oli s/tela (81x81)

Racó desconegut d'un poble del Vallès Oriental

Oli s/tela - 25F (81x65)

"Toro embolado" a La Iglesuela del Cid

Oli /tela 40F (100x81)

Un dels molt encants dels pobles que encara no s'han deixat malmetre del tot per les conseqüències negatives de la societat moderna, és la riquesa cultural que representen les seves tradicions, paleses en les seves danses, cançons, festes populars, etc. Una d'aquestes festes estesa per una part molt ampla de la geografia aragonesa, és la dels toros (el bous a Castelló) i entre elles la del "Toro embolado". Es podria parlar llargament de si toros sí o toros no, però el que és cert és que quan vius una mica de prop la passió al voltant d'aquestes manifestacions populars, te n'adones que per als que han nascut en aquestes terres formen part de l'aliment que els dóna vida a l'igual que el pa i el vi.

Cases de poble

Aquarel·la 50 x 65

Carrer d'un poble aragonès

Oli s/tela 15F (65x54)

Dona amb vestit vermell

Oli s/tela 12F

No acostumo a repetir quadres ni fer segones versions. Aquesta sí és una versió a l'oli d'una aquarel·la que ja he posat anteriorment en aquest bloc.

Ex-libris

Avui vull deixar constància d'una de les aficions que també ocupen un espai privilegiat entre les meves preferències; em refereixo als Ex-Libris. I no podia ser d'altra manera ja que participa, jo diria que al 50 per cent, de dues manifestacions artístiques que ja he esmentat com a preferencials en la pàgina del meu perfil: El dibuix i la literatura. A aquesta especialitat, atesa la meva condició de tastaolletes, no li he dedicat, encara, el temps que es mereix. M'agraden massa coses per a poder compatibilitzar-les totes amb la feina i la família. No obstant aquí us deixo alguns exemples del poc que he fet en aquest camp.
Com que l'ex-libris és un manifestació artística, per desgràcia, no gaire difosa i per tant poc coneguda, per aquells que no ho sàpiguen els diré que l'aplicació pràctica per la qual van néixer els ex-libris, és la de personalitzar els llibres de la biblioteca d'una persona o entitat, no obstant la progressiva participació d'artistes de nom, sobre tot en l'època modernista a Catalunya, en va elevar la qualitat fins a nivells de veritables obres d'art. Els procediments per a la realització dels ex-libris, són molts i molt variats, ja que hi caben pràcticament totes les tècniques amb les quals es pot reproduir una imatge, des dels diferents tipus de gravats, passant per la xilografia, serigrafia, calcografia, litografia, aiguafort, al burí seguint pels sistemes directes, plomes, llapis, aquarel·la, oli, programes d'ordinador, etc. etc.
La temàtica és il.limitada, ja que l'ex-libris ha de reflectir la personalitat del propietari dels llibres i ja podeu imaginar-vos la quantitat de possibilitats que això planteja. Actualment la funció inicial de l'ex-libris, sense ser haver-se perdut del tot, ha anat derivant cap a una altra vessant: el col·leccionisme. Hi ha una veritable passió a nivell mundial, amb col·leccions particulars de desenes de milers d'exemplars.

Teulats d'Albarracín

Aquarel·la (27x21)

Des del dia que vaig fer aquesta aquarel·la han passat més de 20 anys. No hi he tornat més a Albarracín, però he vist fotografies recents i com m'ha passat ja altres vegades, m'ha costat reconèixer el poble que vaig descobrir per primera vegada. Edificis ruïnosos reconstruïts, carrers empedrats, teulades noves, etc. etc.
Quan pintem, les imatges ens queden gravades en el nostre interior amb molta més intensitat que si fem una fotografia.
Al pintar-la, aquesta és la imatge que m'ha quedat d'aquest meravellós poble, i sincerament m'agrada més que l'actual.

Carrer dels comtes

Aquarel·la

Avui hem estat pintant en el barri gòtic de Barcelona. Entre turistes d'aquí i d'allà. Voltats d'un ambient colorista i festiu, gaudint del privilegi de fer el que ens agrada amb els amics i companys amb els quals compartim afició. Al costat dels murs de la catedral ens ha envaït l'alè de la història i això crec que s'ha notat en el resultat dels treballs.

Pati interior II

Oli s/tela 25F (81 x 65)

Quadre presentat a l'exposició col·lectiva de l'Agrupació Belles Arts de Badalona de tardor de 2008.