INDIGNACIÓ !!!

El títol d'aquest missatge expressa una part de meu estat d'ànim d'aquest començament del dia 30 d'octubre, però no pas tot el que realment sento: indignació, pena, ràbia, sentiment de culpabilitat, impotència, cabreig etc. etc... 

A les pàgines 10 i 11 de El periódico, apareixen els dos reportatges les fotos dels quals he inclós al final d'aquesta introducció. Són dues pàgines que un cop tancat el periòdic queden enfrontades, és a dir l'esquena del candidat a president dels Estats Units contra la cara dels desplaçats congolenys que intenten fugir, qui sap cap a on, de la tragèdia. A la  primera pàgina unes paraules de la religiosa catalana Roser Morera, diuen: " No podem fer res, només veure, sentir i callar". A la segona un paràgraf ressaltat diu:"El candidat s'ha gastat 170 milions d'euros en propaganda televisiva". Aquesta xifra equival a 28.286.000.000, vint-i-vuit mil, dos-cents vuitanta sis milions de les antigues pessetes!!! Curiosament el candidat està d'esquena, suposo que és casualitat... o no?

Aquest és el món que la nostra supertecnològica societat ha sabut crear? Aquesta és la idea que de la justícia, la dignitat, la cooperació, el respecte, l'amor tenim els orgullosos "homo sapiens"? Els reis de la creació?...

Barcelona vista des de Santa Coloma de Gramenet

Oli s/tela 25F (81x65)

Una visió bucòlica de la part alta de Santa Coloma de Gramenet enfrontada a la massificació de ciment, ferro i biomasa de Barcelona. L'escenari podria ser també a la inversa.

L'estació de França

Dibuix aquarel·lat  38x29

Nota realitzada el dimecres 22, en una de les sortides amb la colla, en un dia plujós i trist i amb alguna que altra gotera. Vam ser un grupet de 12 persones, això demostra que l'aigua no espanta els aquarel·listes. 

Monestir de sant Cugat del Vallès

Oli s/tela (81x81)

Aquest era l'aspecte de l'espai que envolta el monestir de Sant Cugat uns quants anys enrrera, amb la reforma posterior tinc entès que ha canviat molt, jo no l'he tornat a veure. La cantonada de pedra que es veu a l'esquerra, pertany a l'edifici del monestir i els arbres del fons dónen a la part posterior o sigui a l'absis. No sé si m'he explicat gaire bé. 

Mercat a Anglès (Girona)

Oli s/tela 25F (81x65)

2n premi del concurs de pintura ràpida.

Bravo Perich!!!

Avui remenant papers antics amb l'ànim de fer neteja tot buscant una mica de lloc per a poder endreçar millor el garbuig que tinc montat a l'estudi, he trobat aquesta obra d'art. En Jaume Perich, artista de la comunicació per mitjants gràfics és a dir, com se'ls sol anomenar als d'aquesta professió, Ninotaire, amb el seu traç, podriem dir rústic però incissiu, sarcàstic, rosegador i una visió del món i les seves misèries aclaparadorament clarivident, ens va deixar, abans que se n'anés a un món segurament millor, aquesta obra mestre que mereix ser enmarcada i penjada en un lloc preferent de les nostres llars.

Carrer de la Tapineria

Aquarel·la 41x31

Nota pintada el dimecres dia 1 d'octubre en una més de les sortides de la "Colla del dimecres".

Racó del Canyet II (Badalona)

Oli s/tela 15F (65x54)

Aquest és un altre troç del paisatge ja desaparegut del barri de Canyet. Ara ja no trobaria el lloc exacte d'aquest indret tan bucòlic ocupat com està per fileres de cases adosades. 

Vista de Montgat entre els pins

Oli s/tela 25F (81x65) / 1989

Barques a la platja de Badalona

Aquarel·la / 1980

Ja fa 28 anys d'aquesta aquarel·la però la veritat és que la vista no ha canviat gaire. Només el compliment progressiu de la Llei de Costes fa que alguns dels edificis que hi havia en aquell temps i que no complien amb les distàncies reglamentàries respecte de l'aigua, ja no hi siguin actualment.

Xarxes

Oli s/tela 25F (81x65) / 1982

Aquestes xarxes, més que per l'atzar, semblen escampades per la mà d'un artista.

Riera Martí Pujol (Badalona)

Oli s/tela 25F (81x65)

Aquest quadre va ser el primer premi del concurs de pintura ràpida de Badalona de l'any 1985.
Actualment aquesta riera està canalitzada i coberta, amb dos nivells de voreres, carrer asfaltat, amb una filera d'aparcament de cotxes a cada banda, i edificis nous de pisos a ambdós costats i a tot el llarg. En la fotografia de sota es pot apreciar el canvi que ha sofert el paisatge.
Si seguim així hauré d'aprendre a pintar blocs de pisos o anar-me'n a viure a La Iglesuela del Cid.

Toros

Encara no us havia explicat que m'agraden molt els animals. M'agraden com a espècie i em sento fatal quan llegeixo que alguna està en perill d'extinció, però a més els considero d'una estètica fantàstica. No n'he fet de quadres d'animals però sí alguns dibuixos, aquests que presento aquí són fets lògicament de fotografies del natural, perquè és impossible, al menys per a mi, fer un dibuix valorat d'animals en moviment.

Somnis etílics

Oli s/tela 25F (81x65)

Ressentiment

Oli s/tela 25F (81x65)

Fa uns anys va caure a les meves mans la fotografia d'un nen, no vaig saber qui era, però la seva expressió em va colpir, a mi em va suggerir un sentiment de desengany, de ressentiment contra algú o alguna cosa indefinida que no va donar resposta a les seves esperances... la societat potser. El vaig utilitzar com a model per a aquesta figura tot intentant reflectir el misteri que palpita en la seva mirada.

Contrallum a Vilafranca del Cid (Castelló de la Plana)

Oli s/tela 30F

A Vilafranca del Cid s'hi arriba seguint la carretera que passa per Abocàsser i Ares del Maestre (Castelló). És l'últim poble de la província de Castelló. Seguint endavant es travessa el límit amb la província de Terol, i el següent poble és La Iglesuela del Cid, del qual ja en teniu coneixement perquè ha sortit abastament en missatges anteriors d'aquest bloc. Com podeu veure també és força pintoresc.
És molt fàcil creure que els dos pobles poden tenir quelcom a veure amb el Cid Campeador. Doncs sembla que, segons els historiadors locals, no és així, però tampoc s'aclareixen gaire en determinar quin és l'origen dels seus noms.

Racó de La Iglesuela del Cid (Terol)

Aquarel·la /2007

Paisatge de Lliçà de Vall

Oli s/tela (81x81)

Racó desconegut d'un poble del Vallès Oriental

Oli s/tela - 25F (81x65)

"Toro embolado" a La Iglesuela del Cid

Oli /tela 40F (100x81)

Un dels molt encants dels pobles que encara no s'han deixat malmetre del tot per les conseqüències negatives de la societat moderna, és la riquesa cultural que representen les seves tradicions, paleses en les seves danses, cançons, festes populars, etc. Una d'aquestes festes estesa per una part molt ampla de la geografia aragonesa, és la dels toros (el bous a Castelló) i entre elles la del "Toro embolado". Es podria parlar llargament de si toros sí o toros no, però el que és cert és que quan vius una mica de prop la passió al voltant d'aquestes manifestacions populars, te n'adones que per als que han nascut en aquestes terres formen part de l'aliment que els dóna vida a l'igual que el pa i el vi.