Traductor (Translator)

dimecres, 26 d’agost del 2009

Entrada del claustre de l’església de Santa Anna (Barcelona)

DSC_0877

Aquarel·la de 37 x 27 cm. Paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

Mentres mitja colla es quedava al Passeig de Gràcia, l’altra mitat hem anat a l’església de Santa Anna, situada en el carrer del mateix nom, entre el Portal de l’Àngel i les Rambles. Hi hem anat buscant l’ombra i la pau i l’hem trobada, no sé si l’obra reflecteix totalment la tranquil·litat de que hem disfrutat, però s’ha intentat.

Mientras medio grupo se quedaba en el Paseo de Gracia, la otra mitad hemos ido a la iglesia de Santa Ana, situada en la calle del mismo nombre, entre el Portal del Ángel y las Ramblas. Hemos escogido el lugar buscando sombra y paz, y la hemos encontrado, no sé si la obra refleja totalmente la tranquilidad de que hemos disfrutado, pero se ha intentado.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Castellfort (Castelló de la Plana)

DSC_0876

Aquarel·la 24 x 29 cm. Paper Portofino de 300 gr Gra fi.

Les meravelles de la comarca del Maestrat no s’acaben mai.

Las maravillas de la comarca del Maestrazgo, no se acaban nunca.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Ràfec d’un cobert vell

DSC_0875

Aquarel·la 36 x 30 cm paper Guarro-Canson de 370 gr. Gra fi.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Aninguda Gaudí (Barcelona)

DSC_0861a 

Aquarel·la, 38,5 x 26,5 cm. Paper Guarro/Canson 370 gr. Gra fi.

Avui, per a la nostra trobada setmanal del dimecres, ens haviem citat a l’avinguda Gaudí, passeig preciós que enllaça la meravella arquitectònica de la Sagrada Família del propi Antoni Gaudí amb la no menys meravellosa obra de Domènech i Montaner del conjunt mèdic d’estil modernista de l’Hospital de Sant Pau. La veritat és que quan et sitúes al bell mig del passeig no saps cap a on mirar, si cap a un extrem o cap a l’altra. Ens haviem de decidir i jo he optat pel cantó de la Sagrada Família. M’ha cridat l’atenció la llum que a primera hora ocupava les tres quartes parts del paviment, deixant només l’illa de la dreta il·luminada.

Hoy, para la cita de nuestro encuentro semanal del miércoles, nos habíamos citado en la Avenida de Gaudí, paseo precioso que enlaza la maravilla arquitectónica de la Sagrada Familia del propio Antonio Gaudí, con la no menos maravillosa obra de Domènech i Montaner, del complejo médico de estilo modernista del Hospital de San Pablo. La verdad es que cuando te sitúas en el medio del paseo no sabes para donde mirar, si hacia un extremo o hacia el otro. Nos teníamos que decidir y yo lo hice por el lado de la Sagrada Familia. Me ha llamado la atención la luz que a primera hora ocupaba las tres cuartas partes del pavimento, dejando sólo la isla de la derecha iluminada.

 

diumenge, 16 d’agost del 2009

Vilanova del Vallès (Barcelona)

P1030365

Acrílic /tela, 20 F

Una altra de concursos, aquesta vegada ha estat Vilanova del Vallès, l’antiga Vilanova de la Roca. Quasi tots els concursos de pintura ràpida es regeixen, més o menys, per unes bases que semblen copiades d’un model, no obstant cadascuna d’elles sol tenir alguna peculiaritat que li donen el toc personal. En les bases del concurs de Vilanova s’avisa de que el jurat qualificador de les obres, estarà format pels patrocinadors dels premis en metàl·lic, de manera que per ordre d’importancia de la quantitat aportada s’aniràn adjudicant el quadre que més els agradi. Els més llestos de la classe s’afanyen a pintar l’Ajuntament (que normalment dona el premi més gros) o, directa o indirectament, les facanes dels comerços o indústries que financien el concurs. Està vist que a partir d’ara, a més de saber pintar, per a participar en concursos haurem de portar el plànol de carrers del poble amb les indústries, comerços i entitats ben assenyalades per no equivocar-nos. Evidentment, i no és escusa, jo no tenia res a fer.

Otra de concursos, esta vez ha sido Vilanova del Vallés, la antigua Vilanova de la Roca. Casi todos los concursos de pintura rápida se rigen, más o menos, por unas bases que parecen copiadas de un modelo, no obstante cada una de ellas suele tener alguna particularidad que le dan el toque personal. En las bases del concurso de Vilanova, se avisa de que el jurado calificador de las obras, estará formado por los patrocinadores de los premios en metálico, de forma que por orden de importancia de la cantidad aportada se irán adjudicando el cuadro que más les guste. Los más listos de la clase se apresuran a pintar el Ayuntamiento (que normalmente da el premio más gordo) o, directa o indirectamente las fachadas de los comercios, industrias o entidades que financian el concurso. Está visto que a partir de ahora, además de saber pintar, para participar en los concursos tendremos que llevar encima el plano de las calles del pueblo con las industrias, comercios i entidades bien señalados para no equivocarnos. Evidentemente, y no es escusa, yo no tenia opción.

dijous, 13 d’agost del 2009

Alquézar (Osca)

P1030334

Acrílic/tela, 25 F (81 x 65 cm)

Com és ja tradició hem passat uns dies a La Iglesuela del Cid, el poble de Terol del que ja he penjat un munt de pintures en aquest bloc, tant olis com aquarel·les. El temps no ha estat gaire bo, les alternances de núvols, pluja i sol han sigut la constant. De tornada assabentat amb antel·lació de que a Alquezar, un poble preciós de la província d’Osca que ja coneixia de visites anteriors, es celebrava un concurs de pintura ràpida, ens hi vam presentar i hi vaig participar. El dia va ser esplèndit, sense ni un núvol, com si tot hagués estat previst. El massís imponent de la Col·legiata de bon matí s’alça d’esquena a la sortida del sol quedant al contrallum, mentre al poble se li van encenent de mica en mica les teulades. Va ser un dia complet, vaig disfrutar molt pintant durant tot el matí i vaig tenir, al final del dia, la satisfacció de ser honorat amb el primer premi. No es pot demanar més.

Como ya es tradición hemos pasado unos días en la Iglesuela del Cid, el pueblo de Teruel del que ya he colgado bastantes pinturas en este blog, tanto óleos como acuarelas. El tiempo no ha sido muy bueno, las alternancias de nubes, lluvia y sol han sido la constante. De vuelta, enterado con antelación de que en Alquezar, un pueblo precioso de la provincia de Huesca que ya conocía de visitas anteriores, se celebraba un concurso de pintura rápida, nos presentamos y participé. El día fue espléndido, sin una nube, como si todo estuviera previsto. El macizo imponente de la Colegiata de buena mañana se alza de espaldas a la salida del sol quedando a contraluz, mientras al pueblo se le van encendiendo poco a poco los tejados. Fue un día completo, disfruté mucho pintando durante toda la mañana y tuve, al fin del día, la satisfacción de ser honrado con el primer premio. No se puede pedir más.

dijous, 6 d’agost del 2009

Costa vasca (va por ti Enrique…)

Sant Sebastià

Oleo s/tela 15 F.

Va por ti… y por todos los vascos, en especial a los que andáis de cabeza con eso de los pinceles y el color. Como ves he cumplido, aquí tienes un rincón de la costa vasca, en un lugar del que siento mucho no recordar su nombre. Seguramente tu podrás ayudarme. Este cuadro pertenece a una exposición de las varias que realicé por tierras vascas, ésta en concreto en Donostia, en una galería que no sé si aún existe, cerca del Ayuntamiento y de cara a la Concha, en la calle Hernani, su nombre era Hernani 3. Como ves también conozco y he disfrutado de tu país. El recuerdo de los momentos vividos en aquella época, estoy hablando del año 1993, son imborrables.

dimecres, 5 d’agost del 2009

La Plaça del Pi (Barcelona)

DSC_0815

Aquarel·la 24 x 34 cm. Paper Bockingford 300 gr. Gra fi.

Sortida del dimecres al barri antic de Barcelona. La vista correspòn a la plaça del Pi, des de la plaça de Sant Josep Oriol. Molta calor i molts turistes, però tant una cosa com l’altra és cosa de l’època, no cal queixar-se. Sort que la cervesa de la una (horari de Greenwich), ho arregla tot.

Salida del miércoles al barrio antiguo de Barcelona. La vista corresponde a la plaza del Pi, desde la plaza de Sant José Oriol. Mucho calor y muchos turistas, pero tanto una cosa como la otra es cosa de la época, no procede quejarse. Suerte que la cerveza de la una (horario de Greenwich), lo arregla todo.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Barques a port

DSC_0814

Aquarel·la 24 x 32 cm. Paper Hahnemühle Fineart 300 gr. Gra fi.

divendres, 31 de juliol del 2009

Panoràmica de La Iglesuela II (Terol)

DSC_0813

Aquarel·la 21 x 32 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.

dijous, 30 de juliol del 2009

Plaça Reial (Barcelona)

DSC_0810

Aquarel·la 34 x 24 cm. Paper Hahnemühle Fineart 425 gr. Gra fi.

Avui en la sortida setmanal de la “Colla del dimecres” ha tocat de nou, la Plaça Reial. Estic d’acord amb l’amic Raimon que el tema és complicat per la repetició dels elements arquitectònics, arcades i balcons pels quatre costats, però aquest és un dels alicients de les sortides urbanas que fem, ja que si cadascú sortís individualment pel seu compte, molts dels temes que ens obliguem a pintar en grup, no els fariem mai, però tampoc sabriem mai fins a on arriben les nostres limitacions i les nostres possibilitats en temes que no ens són especialment propicis.

Hoy en la salida semanal de la “Colla del dimecres” ha tocado de nuevo, la Plaça Reial. Estoy de a cuerdo con el amigo Raimon que el tema es complicado por la repetición de elementos arquitectónicos, arcos y balcones por los cuatro costados, pero éste es uno de los alicientes de la salidas urbanas que hacemos, ya que si cada uno saliese individualmente por su cuenta, muchos de los temas que nos obligamos a pintar en grupo, no los haríamos nunca, pero tampoco sabríamos nunca hasta donde llegan nuestras limitaciones y nuestras posibilidades en temas que no nos son especialmente propicios.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Racó Tianenc

Pujals.jpg

Oli s/tela, 25F (81 x 65 cm).

Una bona part dels records més entranyables i que m´han marcat més en la meva vida com a artista pintor, la formen els concursos de pintura ràpida. Amb el temps els he anat deixant de banda per diferents circumstàncies que van anar refredant  l’entusiasme d’altres temps. No obstant de tan en tant encara em proporcionen alguna alegria, com és el cas d’aquest quadre de Tiana, amb el que l’any 2006 vaig guanyar el primer premi en la categoria de pintura a l’oli. Tiana era per a mí l’assignatura pendent; a còpia de participar-hi, havia guanyat la majoria dels diferents premis que es concedeixen cada any, però mai el primer. Quan ja ho donava per impossible va caure. No cal dir que la satisfacció va ser enorme i que el veredicte va premiar, crec jo, més la constància que qualsevol altra virtud del quadre.

Una buena parte de los recuerdos más entrañables y que me han marcado más en mi vida como artista pintor, la forman los concursos de pintura rápida. Con el tiempo los he ido dejando de lado por diferentes circunstancias que han ido enfriando el entusiasmo de otros tiempos. No obstante de cuando en cuando aún me proporcionan alguna que otra alegría, como es el caso de este cuadro de Tiana, con el que el año 2006 gané el primer premio en la categoría de pintura al óleo. Tiana era para mí la asignatura pendiente; a base de participar había ganado la mayoría de los diferentes premios que se conceden cada año, pero nunca el primero. Cuando ya lo daba por imposible cayó. No hace falta decir que la satisfacción fue enorme y que el veredicto premió, creo yo, más la constancia que cualquier otra virtud del cuadro.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Monroyo (Terol)

DSC_0808

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  14 x 24 cm. Paper Arches 300 gr. Gra fi.

Racó de El Castellet i la Gornal (Tarragona)

DSC_0807

Dibuix amb retolador, aquarel·lat amb color ombra cremada i negre. 14 x 24 cm. Paper Arches 300 gr.Gra fi

Encara queden raconets com aquest. Això sí s’han de buscar.

Aún quedan rinconcitos como éste. Eso sí hay que buscarlos.

divendres, 24 de juliol del 2009

Venezia

DSC_0800

Aquarel·la 28 x 38 Paper Bockingford 300 gr. Gra fi.

Aquesta setmana des del punt de vista empresarial, el meu rendiment ha estat per sota dels mínims. Aquest treball que presento l’he pintat tres vegades. Aquest és l’últim, no és cap meravella, però és el menys dolent dels tres. Quan no tens els déus de cara ja pots fer el que vulguis, que l’esforç no seveix de res. Em prometo tornar-la a fer algún dia. Si no la penjo serà perquè no le fet, o no he sabut millorar la present.

Esta semana desde el punto de vista empresarial, mi rendimiento ha estado bajo mínimos. El trabajo que presento, lo he pintado tres veces. Este es el último, no es ninguna maravilla, pero es el menos malo de los tres. Cuando no tienes a los dioses de cara ya puedes hacer lo que quieras, que el esfuerzo no sirve de nada. Me prometo volver a hacerla algún día. Si no la cuelgo será porque no la habré hecho o no he sabido mejorar la presente.

dimecres, 22 de juliol del 2009

La particular visió de cada artista. (carrer de la Formatgeria)

 P1020147

Aquarel·la 28 x 38 Paper Guarro 300 gr. Gra fi.

c_ formatgeria

Aquarel·la de Raimon López

JJJa

Aquarel·la de Feliu Compte

Avui quan he vist l’aquarel·la que ha pintat meravellosament l’amic Raimon, he rebuscat entre les carpetes la que recordava que havia fet jo en una de les meves primeres sortides pictòriques dels dimecres en que vaig començar a participar d’aquesta gran festa setmanal de l’aquarel·la. Efectivament és el mateix lloc. Jo el vaig veure i el vaig reproduïr amb colors càlids – sienes, ocres , grocs i un toc lleugerament fred en el paviment. En Raimon ho ha fet amb blaus, liles i un gris verdós en les parets del primer terme, tot en tons molt suaus. En més d’una tertúlia se’ns ha acusat als pintors figuratius de limitar-nos a copiar la realitat. A la vista del resultat de les dues pintures crec que queda ben clar que cada artista, d’entrada VEU les coses d’una manera determinada i a l’hora de pintar INTERPRETA també a la seva manera el tema que l’ha motivat a pintar-lo. Això es pot observar clarament en el resultat final de les dues obres, d’un mateix tema i unes condicions de llum semblats. Resumint: COPIEM O INTERPRETEM LA REALITAT?

PD. Després de pujar aquest post, en Feliu Compte –integrant també de la Colla del dimecres- ha pujat en el seu bloc la versió que va fer del carrer Formatgeria el mateix dia que jo vaig fer la meva. He aprofitat per incloure-la, perquè aquesta i tantes altres versions com puguéssim recollir crec que no fan res més que recolzar la idea que ha motivat aquest comentari.

Hoy cuando he visto la acuarela que ha pintado maravillosamente el amigo Raimon, he rebuscado entre mis carpetas la que recordaba haber pintado en una de mis primeras salidas pictóricas de los miércoles, en que empecé a participar en esta gran fiesta semanal de la acuarela. Efectivamente es el mismo sitio. Yo lo vi y lo reproduje con colores cálidos – sienas, ocres, amarillo y un toque ligeramente frio en el pavimento. Raimon lo ha hecho con azules, violetas y un gris verdoso en la paredes del primer término, todo en tonos muy suaves. En más de una tertulia se nos ha acusado a los pintores figurativos de limitarnos a copiar la realidad. A la vista del resultado de las dos pinturas creo que queda bien claro que cada artista, de entrada VE las cosas de una manera determinada y a la hora de pintar INTERPRETA también a su manera el tema que lo ha motivado lo suficiente para pintarlo. Eso se puede observar claramente en el resultado final de las dos obras, de un mismo tema y unas condiciones de luz parecidas. Resumiendo: ¿COPIAMOS O INTERPRETAMOS LA REALIDAD?

DP. Después de subir este post, Feliu Compte –miembro también de la Colla del dimecres- ha subido en su blog la versión que de la calle Formatgeria realizó el mismo día que yo hice la mía. He aprovechado para incluirla, porque ésta y tantas otras versiones como pudiéramos recoger creo que no hacen más que reforzar la idea que ha motivado este comentario.

.

Carrer Montcada mirant cap al Passeig del Born.

DSC_0795

Aquarel·la 28 x 38 cm. Paper Guarro, 300 gr. Gra fi.

Avui hem repetit visita a aquesta zona antiga i entranyable de Barcelona on cada cantonada és una sorpresa. No obstant l’afany de renovació i arranjament de les façanes, per altra banda tan necessari i positiu, vesteix a cada pas alguna finca amb una aquestes xarxes de color verd que ens fan saber que s’està rehabilitant l’edifici. L’església de Santa Maria del Mar no se n’ha escapat i avui estava voltada de bastides i mosquiteres de colr verd. Això no obstant, no ha estat impediment perque els de la Colla ens ho passéssim, com sempre, d’allò més be.

Hoy hemos repetido visita a esta zona antigua y entrañable de Barcelona en la que cada esquina nos depara una sorpresa. No obstante la fiebre de renovación y reparación de las fachadas, por otro lado tan necesaria y positiva, viste a cada paso alguna finca con una de estas mallas de color verde que nos hacen saber que se está rehabilitando el edificio. La Iglesia de Santa María del Mar no se ha salvado y hoy estaba rodeada de andamios y mosquiteras de color verde. Esto no obstante, no ha sido impedimento para que los de la “Colla” nos lo pasásemos de maravilla.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Carrer Montcada (Barcelona)

DSC_0784 (2)

Aquarel·la 28 x 38 cm Paper Canson Montval de 300 gr. Gra fi.

Una altra vegada hem anat a pintar amb la “Colla del dimecres” als voltants del Born i Santa Maria del Mar. Avui m’he decidit per reflectir l’inici del carrer de Montcada, on un dels més famosos artistes (a veure si s’engancha una mica de la seva genialitat) hi té el seu museu, un dels més visitats d’Espanya: Pablo Ruíz Picasso.

Otra vez hemos ido con la ”Colla del dimecres” a las cercanías del “Born” i Santa María del Mar. Hoy me he decidido por plasmar el inicio de la calle Montcada, donde uno de los más famosos artistas (a ver si se pega algo de su genialidad) tiene su museo, uno de los más visitados de Espanya: Pablo Ruiz Picasso.

Nota: “Colla” en catalán es sinónimo de pandilla, grupo, grupo de amigos.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Carrer de Deià (Mallorca)

DSC_0784

Aquarel·la 28 x 38 cm. Paper Canson Montval, 300 gr. Gra fi.

dissabte, 11 de juliol del 2009

Racó de poble aragonès

DSC_0774

Aquarel·la 28 x 38 cm Paper Guarro 300 gr. Gra fi.