Racó del parc de Sant Antoni

Aquarel·la amb témpera 27 x 20 Paper Bockinford de 300 gr. gra fi.

Les afores de Sant Antoni

Aquarel·la  27 x 20 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Un dels últims carrers de Sant Antoni de Vilamajor al nord de la població. Al fons es veu el camí que en direcció cap a la dreta, s’en va cap a l’ermita de Sant Lleïr, lloc on , a més del culte al sant titular, s’hi programen esporàdiques exposicions de pintura.

La riera – Sant Antoni de Vilamajor

Aquarel·la 27 x 19 cm. paper Bockingford de 300 gr. gra fi.

Dia d’esmortzar de forquilla

Dibuix amb retolador, aquarel·lat de 20 x 28 cm. paper Guarro Geler de 200 gr.

Com l’any passat per aquestes mateixes dates – hi ha coses que ràpidament es converteixen en habituals – avui ha tocat esmortzar d’alta volada, “callos” peus de porc gratinats, seques amb butifarra, etc etc. No cal dir que si l’ambient que campa normalment entre la colla ja és festiu en els dies normals, en un tiberi de semblants característiques i si a més va, com és el cas, ben regat amb els corresponents vins, cerveses (hi ha qui ha begut aigua, allà ells) i finalment, i per celebrar  els 65 anys de l’Albert, cava (amb bombolles i tot), els graus d’alegria pugen uns quants punts. Malauradament la càmera de fotos m’ha jugat una mala passada i no en tinc cap per posar-la al bloc. Espero anar recollint les que posin els companys. A les dotze i quart més o menys, uns quants ens hem posat a complir, i hem fet alguns apunts de la plaça d’Espanya, perquè no sigui dit.

Como el año pasado por estas mismas fechas – hay cosas que rápidamente se conviertes en habituales – hoy ha tocado almuerzo de altos vuelos, callos, pies de cerdo gratinados, “seques amb butifarra”, etc etc. No hace falta decir que si el ambiente que flota normalmente entre el grupo ya es festivo en los días normales, en un ágape de tales características y si además va, como es el caso, bien regado con vino, cerveza (hay quien ha bebido agua, allá ellos) i finalmente, y para celebrar los 65 años de Alberto, cava (con burbujas y todo), los grados de alegría suben unos cuantos puntos. Desgraciadamente la cámara de fotos me ha jugado una mala pasada y no tengo ninguna foto para ponerla en el blog. Espero ir recogiendo las que vayan subiendo los compañeros. A las doce y cuarto más o menos, unos cuantos nos hemos puesto a cumplir y hemos realizado algunos apuntes de la plaza de España, para que no sea dicho.

Parc de Sant Antoni de Vilamajor

Dibuix amb retolador, aquarel·lat, 29 x 21 cm. Paper Guarro Geler de 200 gr.

Sant Antoni de Vilamajor és una població del Barcelonès propera al Montseny. Allà hi tenim uns bons amics, i ahir vam anar-hi a passar el dia. Un moment abans de dinar vaig anar al parc que hi ha al centre de la vil·la on el sol que va sortir durant una estona, ja que el cel va estar més aviat tapat durant bona part del matí, em va donar el motiu per a fer aquesta nota.

Sant Antoni de Vilamajor es una población del Barcelonés cercana al Montseny. Allí tenemos unos buenos amigos, y ayer fuimos a pasar el día. Un momento antes de comer fui al parque que hay en el centro del pueblo, donde el sol que salió durante un rato, ya que el cielo estuvo más bien tapado durante la mayor parte de la mañana, me dio el motivo para hacer esta nota.

Port de Barcelona

Aquarel.la, 29 x 39 cm, paper Bockingford de 300 gr. gra fi.

Després d’un parèntesi de 15 dies, avui he tornat a sortir amb la “colla del dimecres”. Objectiu: el port. És la quarta vegada que el visitem. Avui el tema ha sorgit ràpid, a primera vista, el dia esplèndit, un sol radiant ressaltava els blancs creant al mateix temps unes ombres que els feia encara més brillants. No obstant una circumstància ha fet que el dia no brillés al complert, la defunció de la mare del nostre amic Joshemari Larrañaga, a la que enterràven aquesta mateixa tarda, ha fet que l’ambient reflectís el sentiment de condol que tots sentíem. Joshemari, ja saps que aquesta colla a esdevingut quelcom més que un grup de pintors, és una colla d’amics i pots estar segur de que TOTS t’acompanyem en aquests moments de dolor.

Después de un paréntesis de 15 días, hoy he vuelto a salir con la “colla del dimecres”. Objetivo: el puerto. Es la cuarta vez que lo visitamos. Hoy el tema ha surgido rápido, a primea vista, el día espléndido, un sol radiante resaltaba los blancos creando al mismo tiempo unas sombras que los hacía aún más brillantes. No obstante una circunstancia ha hecho que el día no brillara al completo; la defunción de la madre de nuestro amigo Joshemari Larrañaga, a la que enterraban esta misma tarde, ha hecho que el ambiente reflejara el sentimiento de aflicción que todos sentíamos. Joshemari, ya sabes que esta “colla” a llegado a ser más que un grupo de pintores, es un grupo de amigos y puedes estar seguro de que TODOS te acompañamos en estos momentos de dolor.

Binibèquer Vell - Menorca

Aquarel·la amb retocs de retolador 12,5 x 22 cm. en paper Arches de 300 gr. Gra fi.

Escalinata de la “Costa de ses voltes” de Maó - Menorca

Dibuix amb retolador, aquarel·lat sobre  paper Arches de 300 gr. Gra fi.

Plaça del Born de Ciutadella - Menorca

Dibuix amb retolador , aquarel·lat.

Cala Padera – Es Castell (Menorca)

Aquarel·la 28 x 21 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Cales Fonts – Es Castell (Menorca)

Dubuix amb retolador, aquarel·lat.

Arenal - Menorca

Aquarel·la 24 x 14 cm Paper Arches de 300 gr. Gra fi.

La Coromina

Dibuix anb retolador ombrejat amb aquarel·la de color sèpia.

Ja fa tres anys que la família vam agafar per costum celebrar l’aniversari de la mare de la Montse -  la Montse és la meva dona, per tant hauria de dir: la meva sogra, però és molt bona dona i em sap greu fer servir un mot que massa vegades s’utilitza anb un to pejoratiu –, reunint-nos tots – quatre generacions - en una casa rural i passar el cap de setmana en una entranyable convivència. Aquest any la besàvia ha celebrat el 93è aniversari i ens vam reunir a La Coromina, una magnífica casa rural ubicada a la comarca del Lluçanès,

Carrer Teodor Roviralta .- Barcelona

Aquarel·la  37 x 26 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui la convocatòria de la Colla del dimecres ens ha portat a la plaça de John Kennedy, en el començament de l’Avinguda del Tibidabo i amb la visió frontal de l’edifici modernista de la Rotonda el qual, no cal dir-ho, ha estat força reproduït per alguns dels elements de la colla. Jo he intentat fugir del brugit de la circulació, que en aquest indret és molt intensa, i me n’he anat a buscar un lloc més tranquil, i l’he trobat en un carrer paral·lel a l’Av. del Tibidabo anomenat de Teodor Roviralta. Avui la cervesa a tots menys un ens ha sortit gratis. Aquest un ha estat l’amic Larrañaga, que ha tingut la sort (i l’acert) de cara i ha venut el quadre en el que ha plasmat el Tramvia Blau amb una gràcia extraordinària, i ens ha convidat a tots. Gràcies i enhorabona Joshemari!!!

Hoy la convocatoria de la “Colla del dimnecres” nos ha llevado a la plaza de John Kennedy, en el comienzo de la Avenida del Tibidabo y con la visión frontal del edificio modernista de la Rotonda el cual, no hay ni que decirlo, ha sido muy reproducido por algunos de los elementos del grupo. Yo he intentado huir de la vorágine de la circulación, que en esta zona es muy intensa y he ido a buscar un lugar más tranquilo, y lo he encontrado en una calle paralela a Avda. Tibidabo de nombre Teodoro Roviralta. Hoy la cerveza a todos menos a uno nos ha salido gratis. Este uno ha sido el amigo Larrañaga, que la tenido la suerte (y el acierto) de cara y ha vendido el cuadro en el que ha plasmado el “Tramvia Blau” con una gracia extraordinaria, y nos ha convidado a todos. Gracias y enhorabuena Joshemari!!!

 

Jardins del Turó Parc - Barcelona

Aquarel·la 26 x 37 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Sortida del passat dia 4 amb la Colla del Dimecres.

Un raig de sol a Plaça de Palau - Barcelona

Dibuix amb retolador, aquarel·lat  30 x 40 cm. Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi.

Avui a la Plaça de Palau el dia ha estat gris el 99% del temps que hem dedicat a pintar, però en aquest 1% residual, ha sortit el sol, i la imatge ha estat suficient potent com perquè sabés el que volia fer. M’he quedat amb la impressió del moment i he plantat el cavallet. El que he reflectit després no ha sigut més que la plasmació d’una imatge que m’ha quedat a la retina: l’impuls suficient perquè la màquina es posés en funcionament. I això és el que ha sortit. Segons la meva opinió no és ni bo ni dolent, és una més de les batalles a lliurar contra la bestia cruel que és el camí de la creació artística, ple d’alguns encerts i d’alguns fracassos, i entre mig molta tebiesa.

Hoy en la Plaza de Palau el día ha sido gris el 99% del tiempo que hemos dedicado a pintar, pero en este 1% residual, ha salido el sol, y la imagen ha sido suficiente potente como para que supiese que es lo que quería hacer. Me he quedado con la impresión del momento y he plantado el caballete. Lo que he reflejado después no ha sido más que la plasmación de una imagen que me había quedado en la retina: ha sido el impulso suficiente para que la máquina se pusiese en funcionamiento. Y eso es lo que ha salido. En mi opinión es ni bueno ni malo, es una más de las batallas a librar contra la bestia cruel que es el camino de la creación artística, lleno de algunos aciertos y de algunos fracasos, y entre medio mucha tibieza.

Can Sentromà – Tiana (Barcelona)

Dibuix amb retolador 16 x 23 cm sobre cartolina blanca.

Can Sentromà és una finca noble que pertany al municipi de Tiana (Barcelona), propera al límit amb Badalona, que té en el seu historial, tres fites que corresponen a tres moments històrics cabdals en la història del nostre país. En primer lloc existeix un asentament romà, les restes del qual apareixen a la part inferior de la imatge, que daten de la meitat del segle primer abans de Crist. En el segle IX, en plena edat mitja, les tropes de Carlemany construeixen una ermita romànica dedicada a Sant Romà. Poc després es va construir la masia. I ja en el segle XIX s’edifica, aprofitant part de la casa medieval, l’actual casa vivenda. Al 1973 Sentromà va ser declarat Conjunt Històric i al 1985 la Generalitat ho va declarar d’Interès Nacional.

“Can Senromà” es una finca noble que pertenece al municipio de Tiana (Barcelona), cercana al límite  con Badalona, que tiene en su historial, tres hitos que corresponden a tres momentos históricos claves en la historia de nuestro país. En primer lugar existe un asentamiento romano, los restos del cual aparecen en la parte inferior de la imagen, que datan del siglo primero antes de Cristo. En el siglo IX, en plena edad media, las tropas de Carlomagno construyeron una ermita románica dedicada a San Román. Poco después se construyó la masía. Y ya en el siglo XIX se edifica, aprovechando parte de la casa medieval, la actual casa vivienda. En 1973 “Sentromà” fue declarado Conjunto Histórico y en 1985 la Generalitat lo declaró de Interés Nacional.

Jardins de Martí Codolar - Barcelona

Aquarel·la 40 x 30 cm Paper Bockingford de 300 gr. Gra fi

Matí no gaire afortunat a l’inici el d’ahir, degut a un accident a la Ronda de Dalt que ens va fer endarrerir tres quarts d’hora la trobada amb el grup, però compensat després per la bellesa de l’indret. En aquesta ocasió, i per aquest motiu, no vaig poder acabar l’aquarel·la “in situ” de manera que he tingut que donar-li els últims tocs a l’estudi. Ahir vam conèixer en persona al magnífic il·lustrador francès que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que ja coneixiem pels seus esplendits dibuixos difosos per Internet. Una salutació ben afectuosa.

Mañana no muy afortunada en su inicio la de ayer, debido a un accidente en la Ronda de Dalt que nos ha retrasado 45 minutos el encuentro con el grupo, pero compensado después por la belleza del lugar. En esta ocasión, y por este motivo, no pude terminar la acuarela “in situ” de forma que he tenido que darle los últimos toques en el estudio. Ayer conocimos en persona al magnífico ilustrador francés que firma Lapin, habitual del Blog Urban Sketchers, al que conocíamos ya por sus espléndidos dibujos difundidos por Internet. Un saludo muy afectuoso.

Claustre de l’església de la Concepció - Barcelona

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

L’èxit de les trobades del dimecres va en aument, a l’igual que la setmana passada el nombre de participants ha estat molt elevat: 29. Tres artistes van pintar la façana de l’església, la resta vam estar en l’interior; ja us podeu imaginar quin goig feien vint-i-sis aquarel·listes en un espai tancat i petit com és el claustre de la Concepció.

El éxito de los encuentros de los miércoles va en aumento, al igual que la semana pasada el número de participantes ha sido elevado: 29. Tres de los artistas pintaron la fachada de la iglesia, el resto estuvimos en el interior; ya os podéis imaginar el efecto que hacían veintiséis acuarelistas en un espacio cerrado y pequeño como es el claustro de la Concepción.

Sant Martí de Provençals (Barcelona)

Aquarel·la 20 x 30 cm. Paper Waterford de 300 gr. Gra fi.

Sortida multitudinària (algú ha dit que vam arribar als 30) al barri de Sant Martí de Provençals, escenari de les correries d’una altra colla, una mica més famosa que la dels Dimecres, que va campar per aquests mateixos indrets, i amb uns objectius bastant semblants als nostres, a les darreries del segle XIX. Us transcric la definició que la Viquipèdia fa de la colla del Safrà.

La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Va ser fundat a l'any 1893 per Nonell i es mantingué fins al 1896.

La denominació del grup com a colla del Safrà es dedueix del color groguenc —ensafranat— de moltes de les seves pintures, la denominació com a colla de Sant Martí es deu al fet que moltes de les pintures del grup són paisatges de Sant Martí de Provençals (fins al 1897 un poble independent a les afores de Barcelona).

La colla no tingué un programa artístic de definició concreta ni tampoc una estructura rígida. Va ser més aviat un grup de joves amb unes idees compartides, com ara una certa actitud anàrquica i —en l'àmbit de l'art— un interès per a la pintura pleinair (la pintura a l'aire lliure), una temàtica que sovint gira al voltant de la gent marginada i una consciència social que els apropera a la generació del 98.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Colla_del_Safr%C3%A0»

Salida multitudinaria (alguien ha dicho que llegamos a los 30) al barrio de Sant Marti de Provençals, escenario de las correrías de otra “colla”, un poco más famosa que la de los “Dimecres”, que campó por estos mismos lugares y con unos objetivos bastabte parecidos a los nuestros, allá por los finales del siglo XIX. Transcribo la definición que la Viquipédia hace de la “colla del Safrà”.

La “colla del Safrà”, o “colla de Sant Martí” fue un grupo de artistas barceloneses integrado por Isidro Nonell, Joaquín Mir, Ricardo Canals, Ramón Pichot, Julio Vallmitjana y Adrián Gual. Fue fundado el año 1893 por Nonell i se mantuvo hasta el 1896.

La denominación del grupo como “colla del Safrà” (Azafrán) proviene del color amarillento –azafranado- de muchas de sus pinturas, la denominación como “colla de Sant Martí” se debe al hecho de que muchas de las pinturas del grupo son paisajes de Sant Martí de Provençals (hasta al año 1897 pueblo independiente de las cercanías de Barcelona).

El grupo no tuvo un programa artístico de definición concreta ni tampoco una estructura rígida. Fue mas bien un grupo de jóvenes con una ideas compartidas, como una cierta actitud anárquica y –en el ámbito artístico- un interés por la pintura pleinair (la pintura al aire libre), una temática que a menudo gira alrededor de la gente marginada y una conciencia social que los acerca a la generación de 98.